La presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Julia Rosanna Sánchez-Valverde, ha reconegut a Onda Cero que aquestes dades no els sorprenen, però sí que els preocupen enormement. De fet, assegura que fa temps que avisen de la situació laboral i econòmica tan precària que viuen els joves i remarca que, sense polítiques públiques, aquest panorama desolador no canviarà.
Des del Consell reclamen actuacions per part de l'administració perquè aquesta incertesa i incapacitat d’emancipar-se està causant i seguirà causant estralls en la salut mental del col·lectiu juvenil, tal com ha subratllat Sánchez-Valverde. En aquest sentit, denuncien la falta d’implicació per part de les institucions públiques a l’hora d’adoptar mesures que regulin el marcat immobiliari i ajudin a millorar les condicions laborals dels més joves. Sánchez-Valverde assegura que amb la reforma laboral es van fer primers passos, però ara cal anar més enllà.
En la mateixa línia, la presidenta del Consell ha fet èmfasi en l’aposta pel parc d’habitatge públic. Cal tenir en compte que, segons ha destacat, en aquells països on hi ha pisos de lloguer assequible per joves és on hi ha més emancipació juvenil.
Segons l’últim informe de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya, durant els primers mesos del 2023, gairebé el 21% dels joves catalans estaven independitzats, fet que suposa un punt i mig percentual més que al mateix període de 2022, i la dada més alta des de 2020. Però en realitat no són dades gaire esperançadores, ja que l’opció majoritària per emancipar-se avui en dia és la de compartir pis, tot i que tampoc és la més favorable, ja que generalment s’hi destina gairebé el 50% del sou mensual.
Amb aquesta situació, ens podem plantejar que pagar una hipoteca podria ser més barat que pagar un lloguer mensual, però no és així. I és que els joves necessiten estalviar la totalitat del sou, sense gastar ni un cèntim, durant quatre anys i mig per poder pagar l’entrada d’un pis. I no només això, sinó que després haurien de dedicar tres quartes parts del salari a pagar la hipoteca.