Adif no realitza cap tasca de manteniment de les vies de Rodalies
Els sindicats alerten que la subcontractació generalitzada endarrereix les reparacions perquè el personal és poc qualificat i està mal pagat
Barcelona |
Gairebé tot el manteniment de les vies i les catenàries de Rodalies està en mans d’empreses subcontractades per Adif. Fonts consultades de CCOO alerten que aquest model d’externalització és una de les causes que expliquen els retards en la recuperació del servei després d’incidències, ja que les empreses contractades operen sovint amb personal poc qualificat, amb poca experiència ferroviària i sous molt baixos.
L’acord entre CCOO, UGT i Semaf amb el Ministeri de Transports, que va permetre desconvocar la vaga del sector ferroviari, preveu un augment de la despesa en manteniment i la incorporació de 3.600 treballadors entre Renfe i Adif. Amb aquestes contractacions, la plantilla s’acostaria als nivells de l’any 2010, quan Adif tenia 13.760 empleats. Una xifra lluny, però, dels volums de personal dels anys vuitanta, quan Renfe i Adif sumaven més de 75.000 treballadors.
Víctor de la Cruz, membre del Comitè d’Empresa d’Adif, recorda que fa quinze anys “els treballadors d’Adif fèiem el 100% del manteniment”. Segons explica, “ara és al revés: nosaltres fem el que podem amb el poc personal que queda i la resta es subcontracta”.
A Catalunya, el manteniment de les vies està íntegrament externalitzat. En el cas de la catenària, entre el 75% i el 80% també ho està, i la senyalització es reparteix aproximadament al 50% entre personal propi i empreses externes. Pel que fa a l’Alta Velocitat, tot el manteniment és subcontractat.
De la Cruz adverteix que aquest model té conseqüències directes: “A les empreses subcontractades hi ha molta rotació perquè els sous són molt baixos i la gent marxa tan bon punt troba una feina millor.” Assegura que molts treballadors arriben “sense formació ferroviària” i que aquesta manca d’experiència allarga les reparacions: “Reparar una incidència és més lent si no portes anys treballant al ferrocarril.”
També assenyala que a Catalunya costa retenir personal: “Molta gent que entra a Adif aquí és de fora i al cap de dos o tres anys torna al seu territori. Quan ja estan formats, marxen.”
Malgrat les crítiques dels sindicats, fonts d’Onda Cero recorden que els protocols de qualitat i seguretat continuen sent responsabilitat d’Adif, independentment de si les tasques les executa personal propi o subcontractat. Tot i això, admeten que la falta d’efectius interns i la dependència d’empreses externes poden acabar allargant els temps de resposta.