Repensar l'urbanisme
El Govern i l'Ajuntament d'Alcanar estudien l'enderroc d'una desena de cases situades enmig del barranc del Llop.
El Govern i l'Ajuntament d'Alcanar valoren l'enderroc de deu habitatges situats dins del barranc del Llop, a la urbanització l'Estona d'Alcanar Platja. Són cases residencials que han patit cinc catàstrofes naturals els últims set anys, amb inundacions cada vegada més greus.
L'Ajuntament d'Alcanar ja ha fet arribar a la Generalitat, a través del departament de Presidència, les dades cadastrals i urbanístiques, com la tipologia de sòl, d'aquests habitatges que es planteja tirar a terra. Són habitatges construïts al pas del barranc del Llop, sobre l'antiga N-340, a l'altura del càmping dels Alfacs – on també caldrà implementar mesures-.
El consistori ha alertat que "no poden protegir les persones" que hi viuen en les pluges torrencials. "Hi ha un risc evident per a les seves vides", ha avisat l'alcalde. "A menys que les traslladem a un altre lloc, no és segur", ha insistit Joan Roig. Aquest passat cap de setmana es van reunir amb els veïns afectats i, segons el batlle, entenen i accepten la situació. Mentre es concreta la fórmula en què es pugui executar el seu trasllat, Roig assenyala que serà una mena "de prova pilot" que els convertirà "en els primers refugiats climàtics del país".
La taula tècnica que es va constituir el febrer de 2024 per trobar solucions preventives a les recurrents catàstrofes per pluges torrencials i barrancades que pateix Alcanar, ja va identificar "tres zones calentes" al municipi. A més del barranc del Llop a la zona del càmping dels Alfacs on ara es plantegen les primeres expropiacions, també preocupava el Fondo de Jan i al barranc de les Cases. Així i tot, l'alcalde d'Alcanar demana "no generalitzar" i que aquest concepte de "trasllat i expropiació" per causes mediambientals es faci "de forma segmentada" i en zones "molt determinades", per veure "com funciona la mesura" abans d'estendre-la.
Joan Roig fa anys que reclama actuacions preventives, acceptar "l'origen" del problema i assumir que la solució passa per "renaturalitzar", "tornar al medi allò que era d'ell, els circuits naturals d'aigua". Això implica traslladar les persones que viuen en llocs "on no estan segurs". "Les administracions ho haurien de tindre claríssim i començar a invertir els recursos aquí. No en accions reactives", ha tornat a reclamar el batlle.