Veïns de dos blocs de Barcelona denuncien un fons inversor per presumptament incomplir el topall de preus

Els veïns dels blocs Sant Agustí i Papallona de Barcelona han presentat una denúncia davant la Generalitat contra el fons inversor estranger New Amsterdam Developers, a qui acusen de transformar els pisos familiars en colivings i llogar habitacions per 900 i 1.000 euros, molt per sobre del topall legal vigent. Aquest dimarts, al número 60 del carrer Buenos Aires, seu central de l’empresa, els veïns —acompanyats pel Sindicat de Llogateres i altres col·lectius d’habitatge— han entregat un dossier amb la documentació i els anuncis recollits “a mans de representants del fons inversor” després d’una acció de protesta davant les oficines.

Les denúncies s’han presentat simultàniament a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i a l’Agència Catalana del Consum. Segons els veïns, Nova Amsterdam Developers incompleix la llei de l’habitatge i la regulació de topalls de preu, després d’haver detectat fins a quaranta-quatre anuncis en portals immobiliaris on s’ofereixen habitacions en pisos on abans hi vivien famílies. En Txema Escorsa, veí del bloc Sant Agustí i un dels afectats, ha explicat que “el que volem és posar fi al model de negoci conegut com a colivings, perquè està superant el límit permès i està deixant els veïns fora de casa seva”. Segons ell, la situació és clarament irregular: “En els anuncis diuen que és per ús recreatiu, turístic o d’oci, però quan hem visitat els co-living d’aquesta empresa veiem que són treballadors i estudiants, i per tant se’ls hauria de fer complir el topall de preus”.

Un exemple del que denuncien és el del bloc Sant Agustí, on una habitació s’ofereix actualment per 950 euros, mentre que alguns veïns paguen 811 euros pel lloguer complet d’un pis de tres habitacions. La queixa presentada a Consum alerta, a més, d’una “manca d’informació obligatòria” als anuncis, com el preu de referència de l’índex de lloguer, el preu del contracte anterior o la condició de gran tenidor. “No és un simple descuit, sinó una acció deliberada per ocultar als potencials llogaters informació necessària per defensar els seus drets”, afirmen els afectats. Remarquen que això suposa un incompliment greu de la normativa vigent —el Decret llei 11/2025 i la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge—, que obliga a informar d’aquests elements en àrees de mercat tensat.

Els veïns han entregat a l’empresa un dossier amb les 13 habitacions anunciades en pisos de la seva propietat. Un treballador que els ha atès ha defensat la legalitat de les pràctiques, però el Sindicat de Llogateres ha assegurat que el fons, que té dotze blocs a Barcelona, “s’ha dedicat a anar fent fora els llogaters que hi vivien per reformar els pisos, sovint saltant-se les normatives urbanístiques, i llogar-los a preus de luxe”. Aquest model, apunten, era legal mentre no hi havia regulació sobre el preu de les habitacions, però “des de l’1 de gener d’aquest any, les habitacions també tenen topall de preus”. Tot i això, segons expliquen, l’empresa ha deixat clar al veïnat que “no acatarà la regulació” i que continuarà amb el negoci dels colivings.

Txema Escorsa, que ha presentat les denúncies, ha relatat que “tinc una ordre de desnonament prevista per al 25 de març, malgrat seguir pagant el lloguer i haver deixat clar que vull que em renovin el contracte”. Assegura que el fons “vol continuar intentant expulsar les veïnes d’aquest edifici i les del bloc Papallona per convertir els pisos en colivings”. Segons els afectats, el bloc Sant Agustí havia estat la llar d’onze famílies el 2023, però després de la compra per part del fons moltes van marxar “en silenci”, i ara només en queden cinc llogaters originals. Quatre pisos ja funcionen com a colivings, amb obres constants i canvis de residents cada tres mesos “sense cap mena de reglament ni coneixement del barri o de la ciutat”. Davant d’aquest panorama, Escorsa defensa que “ens unim a Papallona i Sant Agustí i presentem aquestes denúncies per garantir la legalitat”.

La Susi, veïna del bloc Papallona, també ha denunciat la situació que viuen des que, el 2024, van saber que el bloc havia estat comprat per un fons holandès: “Hem viscut incertesa, pressió i por”. Ha remarcat que per a ells no és cap inversió ni oportunitat de negoci, sinó casa seva: “No soc un número en un compte de resultats, soc una persona que ha construït la seva vida en aquest barri, amb la seva xarxa i el seu dia a dia”. Considera “absolutament inacceptable” que se’ls expulsi “perquè algú pugui obtenir més beneficis” i adverteix: “Aquest bloc és la nostra llar. No demanem permís per quedar-nos: ens hi quedarem”.

Des dels col·lectius d’habitatge també s’acusa directament la Generalitat i l’Ajuntament. Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, ha denunciat que aquestes accions s’han presentat “perquè s’està incomplint la legalitat”. Ha afegit que esperen que s’obri una negociació “perquè no hi hagi cap expulsió en aquests blocs i perquè es compleixi efectivament la llei, que no deixa de ser una conquesta de la gent organitzada”. Ha carregat contra la inacció de l’administració: “Mentre d’altres parlen de seguretat jurídica, hi ha fons d’inversió que se salten la llei i no passa res”. Recorda que, malgrat que fa més d’un any que hi ha règim sancionador, la Generalitat només ha imposat tres sancions i ha obert poc més d’una dotzena d’expedients. “Si New Amsterdam Developers és culpable d’aquestes pràctiques i d’aquestes expulsions, la Generalitat i l’Ajuntament són responsables d’estar permetent-les”, ha valorat.

La portaveu del Sindicat d’Habitatge Socialista ha criticat igualment la gestió dels governs progressistes de Barcelona: “Després de dues legislatures, el problema de l’habitatge ha empitjorat més que mai”, ha afirmat, tot lamentant que el consistori “permeti el coliving mentre fa declaracions públiques fingint estar preocupats per guanyar vots”. Ha assegurat que practiquen aquestes fórmules “a plena llum del dia i amb la connivència de l’Ajuntament de Barcelona, que fa oïdes sordes i posa la catifa vermella als fons d’inversió perquè el negoci continuï en marxa”.

Tot plegat arriba en un moment clau per al dret a l’habitatge: aquest dijous 26 de febrer es votarà al Congrés la moratòria sobre els desnonaments, que pot deixar 60.000 famílies exposades a quedar-se al carrer. Els sindicats han fet una crida a la mobilització prevista per dissabte 28 amb el lema “Prou excuses”, i han remarcat que “els pisos són per viure. No volem anuncis reaprofitats, ni mesures buides, ni promeses que no es compleixen”. També han assegurat que el 25 de març seran al costat del veí de Sant Agustí que s’enfronta al desnonament. Aquesta convocatòria la impulsa la Taula Sindical d’Habitatge de Catalunya, integrada pel Sindicat d’Habitatge Socialista, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya, la PAH i el Sindicat de Llogateres, amb el suport de sindicats laborals i altres organitzacions que s’hi estan sumant.