Un tango es balla sol, però amb algú

El tango va néixer entre 1850 i 1890 a la conca del Río de la Plata, específicament als barris populars de Buenos Aires, a l’Argentina, i Montevideo, a l’Uruguai. Va néixer de la fusió de ritmes africans, caribenys i europeus. De fet, va tenir molta influència dels immigrants, però també de la cultura criolla del Río de la Plata. El candombe africà, la milonga, l'havanera cubana i la masurca europea van ser fonamentals per a l’aparició d’un gènere que té el bandoneó com a emblema.

Símbol nacional anys després

El tango va ser inicialment rebutjat a l’Argentina a principis del segle XX. La societat del moment el considerava indecent, vulgar i associat a bordells, a ports i a classes baixes. Va haver d’enfrontar la censura de l’elit d’aquell temps i també a l’església catòlica i les dictadures militars, que el veien com una amenaça a la moral. Però aquest gènere va ser acceptat de mica en mica per l’alta societat argentina després de l’èxit que havia tingut a París. I des de llavors fins als nostres dies, havent-se convertit en símbol nacional allà, a l’Argentina.

El tango aterra a Barcelona

Luis Bravo està emocionat amb la idea de poder mostrar el seu espectacle a Barcelona. Acaba d'aterrar d'un vol que l'ha portat des de Kentucky, als Estats Units d'Amèrica, fins la capital catalana. Estrenarà d'aquí a unes setmanes el seu espectacle 'Forever Tango' al Teatre Coliseum i diu que té moltes ganes de palpar les sensacions del públic barceloní. De tota manera, aquesta no és la primera vegada que l'espectacle que va crear fa més de 30 anys es pot veure a Catalunya, perquè ha passat per Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Manresa. Aquesta oda al tango va ser estrenada a Broadway al juny del 1997 i des de llavors, ha fet la volta al món sent aclamada per més de 10 milions d'espectadors.

L'aval dels guardons internacionals.

L'espectacle explica la història del tango argentí, que neix als bordells de Buenos Aires, però que es popularitza ràpidament a Europa i la resta d'Amèrica, per després conquerir el món. Premiat com el Millor Musical de Gira pel Bay Area Theatre Critics Circle de San Francisco i guardonat amb el Premi Simpatia al Festival de Spoleto a Itàlia, 'Forever Tango' és una oportunitat única per submergir-se en la passió i la història del tango argentí, que ha captivat audiències de tot el món.

Un gènere indescriptible

Preguntat per com definiria el tango, Luis Bravo es queda gairebé sense paraules. I això és ben estrany en un argentí. S'atreveix a dir que és "un pensamiento triste que se baila" o també "una historia que se cuenta en tres minutos". Però la millor definició i la que explica més bé l'essència del tango és que "se baila solo pero con alguien". El creador d'aquesta obra multipremiada diu que quan es fa cap enfora, es trenca. I aquesta és la seva màgia. "A todos nos cabe un tango", sentencia Bravo per explicar que el gènere és absolutament internacional i emociona persones de tota latitud i condició.