Ryma Sheermohammadi, activista i analista iraniana, explica que la situació a l’Iran és de pànic generalitzat, amb dificultats per comunicar-se i una població que intenta abastir-se davant l’escalada del conflicte. Denuncia que el règim ha fet crides perquè joves protegeixin infraestructures clau com a escuts humans, en un context de manca de protecció institucional i d’una crisi econòmica extrema, amb inflació desbocada i gran part de la població sota el llindar de la pobresa.
Segons relata, els ciutadans es troben atrapats entre "la repressió del propi govern" i els "bombardejos externs". A més, destaca que mentre el país està sota atac, el règim continua executant opositors i mantenint la repressió política. Aquesta situació genera una "profunda divisió" i desesperació: "molts iranians no veuen cap sortida clara, ni amb la continuïtat del règim ni amb una possible intervenció externa".
Sheermohammadi insisteix que sovint el relat internacional simplifica el conflicte centrant-se en actors com els Estats Units, Israel i l’Iran, oblidant la realitat de la societat civil. Subratlla que el veritable motor de canvi és la població iraniana, que durant anys ha intentat transformar el país de manera pacífica, i reclama que els mitjans donin veu a aquesta perspectiva humana sovint invisibilitzada.