Barcelona |
En Robert Güerri recorda aquells dies del 2020 com un malson, com una cosa impossible, com un fet irreal. Però de seguida es desperta d'aquesta nebulosa i recorda que, malauradament, tot va ser real. Així li ha explicat a Robert Calvo mentre ambdós recordaven aquells dies grisos que van acabar sent absolutament negres la primavera d'aquell any. El Dr. Güerri és el cap de malalties infeccioses de l'Hospital del Mar de Barcelona i també és l'home que va haver d'afrontar la gestió de la Covid en aquell centre hospitalari. Va ser tot molt quirúrgic, li van comunicar l'encàrrec "mitjançant un WhatsApp". Estava clar que no hi havia temps per a grans reunions. S'havia d'actuar amb celeritat.
Amb el confinament decretat, la pandèmia va sacsejar els hospitals com un tsunami. Güerri ho explica amb serenor, però amb la mirada d'algú que ha vist més del que voldria recordar. "Nosaltres no hem viscut una guerra, però això ho semblava. Gent als passadissos, pacients crítics, una manca de recursos terrible, i la sensació constant d’incertesa i de por", diu. El personal sanitari treballava sense descans, sovint sense eines clares ni protocols consolidats. Només amb intuïció, experiència i vocació de servei.
Quan en Robert Güerri escolta de nou els aplaudiments que cada dia es van succeir als balcons i finestres del país, se li remou alguna cosa per dins. “De vegades tinc la sensació que tot plegat va ser irreal, com un malson. Però no, va ser molt real". Aquells aplaudiments que tan van reconfortar els sanitaris al 2020, s'han convertit en agressions a aquests professionals. Només al 2025, n'hi va haver més de 3.000, la majoria cap a dones i en l'atenció primària. El cap d'infeccioses de l'Hospital del Mar diu que "la memòria és molt fràgil". I explica que "hi ha una precarietat generalitzada que genera tensió, però les agressions són imperdonables. Al darrere de cada bata hi ha algú que vol ajudar, que té vocació de servei".