Actualment, quan veiem a la televisió un espot publicitari, els cossos que protagonitzen la majoria de les campanyes són els mateixos que fa dècades. Els estàndards de bellesa continuen sent els mateixos o, si més no, continuen existint i continuen sent una referència per molta gent. Això genera que moltes persones que no tenen un cos similar als que marquen els estàndards puguin sentir-se descontents o descontentes amb el seu.
L'experta en comunicació corporal, Lara Martín, atribueix la creació de conceptes com "cànons" o "estàndards" de bellesa a "la publicitat i, en general, la televisió". "Les xarxes han tingut un impacte en aquest sentit. Ja no són actors reconeguts els que marquen l'estàndard, ara és el teu entorn", diu Martín. Afegeix que les xarxes són "perilloses" perquè el que mostren "no és la realitat". Un dels perills diu és que "hi ha molts cossos que la postura o la llum poden mostrar-se d'una manera que són".
El problema de no sentir-se còmode amb el cos d'un mateix, alimentat per la reproducció constant dels estàndards de bellesa, s'accentua quan apareixen les agressions estètiques sobre els cossos de les persones. "L'ideal ens diu que ens hauríem de poder dirigir a una persona amb un problema de sobrepès com una persona obesa o amb excés de pes, però aquests conceptes s'han utilitzat amb tanta maldat que ja no es pot fer. Depèn de la persona, però correríem el risc de ferir a qui li diem", diu Lara Martín.