La setmana passada es va conèixer una de les notícies econòmiques més rellevants dels darrers anys: el Govern espanyol ha presentat les bases d’un nou model de finançament autonòmic que substituiria l’actual, vigent des del 2009. Segons l’anunci de la ministra María Jesús Montero, el sistema seria més just pel que fa a l’aportació i el retorn de recursos entre comunitats. En el cas de Catalunya, es mantindria dins el principi d’ordinalitat: seria la tercera comunitat que més aporta i també la tercera que més rep, amb 4.686 milions d’euros addicionals, un 12% més que amb el model actual.
Tot i això, el camí perquè aquesta proposta sigui una realitat encara és llarg. Primer haurà de passar pel Consell de Política Fiscal i Financera, després per les modificacions legals corresponents i, finalment, pel Congrés dels Diputats. A més, tal com assenyala Guillem López, professor de l'UPF, el model presentat conté sobretot "criteris generals" i "poca lletra petita", fet que "dificulta" saber fins a quin punt conceptes clau com el principi d’ordinalitat "quedaran realment garantits per a totes les comunitats que aporten més del que reben".
Un altre element central del debat és la denominada “població ajustada”, un mecanisme que pondera factors com l’envelliment, la dispersió territorial o les necessitats sanitàries i educatives per calcular els recursos que corresponen a cada territori. Aquest sistema pot alterar notablement el rànquing de comunitats segons si es fa servir població real o ajustada. Finalment, López adverteix que l’augment global de recursos —prop de 21.000 milions d’euros anuals— planteja "dubtes sobre la sostenibilitat futura del model", especialment quan desapareguin els fons europeus i si l’economia entra en una fase "menys favorable".