La pobresa s'agreuja i es cronifica
Càritas Diocesana i la Fundació FOESSA han presentat a la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, els resultats de la darrera Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials, que analitza l’evolució de l’exclusió social a la diòcesi de Barcelona.
Les dades de l'informe són molt gruixudes: prop de 450.000 persones, això és el 17% de la població, es troben en situació d’exclusió social a la diòcesi de Barcelona Gairebé mig milió de persones no poden tenir una vida digna. En això, hi té molt a veure el mercat de l'habitatge. I és que la situació habitacional d'aquestes persones i famílies presenta unes característiques molt preocupants que haurien de fer saltar totes les alarmes.
📉 L’habitatge: un forat negre que empobreix
Al programa La Ciutat hi ha estat Guillermo Oteros, coordinador d’anàlisi social de Càritas Diocesana de Barcelona. Ell explica que la manca d’accés a un habitatge digne desencadena altres formes d’exclusió social, afectant la salut mental, l’educació dels infants i la possibilitat de desenvolupar una vida quotidiana estable. L’estudi també alerta que la majoria de persones no tenen contracte, fet que genera inseguretat jurídica i una amenaça constant de perdre el sostre d’un dia per l’altre. Amb tot, més del 15% de la població de Barcelona cau en pobresa severa després de pagar el lloguer i quatre de cada deu persones viuen en inestabilitat permanent, fins i tot tenint feina.
🏚️ Condicions de vida sense dignitat
L’informe, que s'ha presentat de mà de Càritas, també revela que: 370.000 persones viuen amuntegades, amb menys de 15 m² per persona. Una dada més: 150.000 persones viuen en habitatges insegurs, sovint rellogats i sense contracte. Segons Oteros, moltes famílies es veuen condemnades a compartir una única habitació en pisos compartits. No és una tria: és l’últim esglaó abans del carrer.
🏘️ Què cal fer? Les urgències de Càritas
Primer de tot, cal construir més habitatge públic. Ho diu Càritas amb totes aquestes dades a la mà. I explica que la iniciativa privada no arriba a les necessitats socials reals i el mercat no ofereix opcions assequibles. Protegir la infància i l’adolescència amb polítiques estructurals i universals, hauria d'estar sobre la taula de tots els governants. Fins que no s'apliquin decisions com aquestes, la pobresa continuarà transmetent-se de generació en generació, convertint-se en un cercle del qual cada cop és més difícil sortir. És el vaticini de Guillermo Oteros.
🕊️ Afortunadament, Càritas sempre hi és
Si Càritas Diocesana de Barcelona no portés a terme la seva tasca d'ajuda a les persones que més ho necessiten, la ciutat i el país no rutllarien. Entitats com aquesta, rescaten moltes persones del pou al qual els llença la vida o, simplement, contribueixen a la seva supervivència en el dia a dia en un món que no ho posa gens fàcil. Des de la direcció de Càritas asseguren que, si demà es resolguessin les dificultats d'accés a l'habitatge a Barcelona i la seva àrea, més del 80% de la pobresa quedaria aniquilada.