Barcelona |
Un estudi impulsat pels centres de primària de l’Institut Català de la Salut a la Catalunya Central ha determinat la utilitat d’incloure en la història clínica dels pacients els anomenats determinants socials de salut o DSS. Estem parlant d’aquells aspectes que no estan vinculats directament amb una malaltia però que d’alguna manera sí que la poden propiciar. Per exemple, és més probable que una persona que tingui problemes econòmics presenti insomni o ansietat.
En una entrevista a la Brúixola, la infermera del CAP Santpedor i una de les autores d'aquest estudi Berta Rodoreda ha explicat que els professionarls de l'atenció primària són "els agents ideals" per saber les dificultats socials i econòmiques per les quals han passat els pacients, ja sigui perquè els coneixen de fa temps o perquè ho han parlat a través d'entrevists motivacionals. Però més important que això és registrar aquestes dades perquè formin part de la història digital del pacient i que ens ajudin a fer un millor diagnòstic i tractament. En aquest sentit, Rodoreda ha defensat la necessitat "d'afavorir la sensibilització" dels professionals i fomentar una visió que tingui en compte l'esfera física, la psicològica i la social. Això implica un canvi en la forma de relacionar-se amb el pacient i, en alguns casos, anar més enllà d'administrar fàrmacs o medicaments.
Rodoreda ha apuntat que han analitzat 17 determinants socials de la salut o DSS. Entre els més importants, hi ha la soledat, l'escletxa digital, els ingressos o les relacions amb la família. Tots ells són factors que poden ajudar a entendre l'estat de salut dels pacients. Aquesta investigadora també ha destacat la importància d'aquesta forma de tractar amb el pacient per millorar la gestió del propi sistema i "prioritzar recursos". Per això, ha defensat que es pugui generalitzar a tots els centres de primària de Catalunya i també al conjunt de l'Estat gràcies a la codificació internacional de malalties de l'OMS.