Oxígeno, de Marta Jiménez Serrano: una experiència propera a la mort convertida en literatura
L'escriptora transforma una intoxicació per monòxid de carboni que gairebé li costa la vida en una novel·la que reflexiona sobre la fragilitat humana, el trauma i la crisi de l'habitatge.
La periodista Anna Utiel ens recomana la lectura de Oxígeno, de Marta Jiménez Serrano, una de les novel·les més destacades de l'any. Publicada el 2025, l'obra parteix d'una experiència real viscuda per l'autora el novembre del 2020, quan ella i la seva parella van estar a punt de morir per una intoxicació de monòxid de carboni provocada per una caldera defectuosa en un pis de lloguer. La novel·la arrenca amb una escena contundent: la protagonista apareix estesa al terra del bany.
A partir d'aquí, Serrano reconstrueix els fets combinant diferents plans temporals, amb records de la seva infància, la seva relació de parella i els moments previs a l'accident. Aquesta estructura fragmentada permet aprofundir en les conseqüències emocionals d'un episodi traumàtic sense perdre el ritme narratiu. Més enllà de la història de supervivència, Oxígeno es converteix també en una reflexió sobre la situació de l'habitatge.
El llibre exposa les dificultats d'accés al lloguer, la precarietat de molts habitatges i les relacions desiguals entre propietaris i llogaters. A través de la seva experiència personal, l'autora retrata una problemàtica que afecta especialment les generacions més joves. Un altre dels temes centrals de l'obra és la manera com les persones gestionen el trauma i com reacciona l'entorn davant situacions límit.
La novel·la mostra que, després d'una experiència d'aquest tipus, la vida continua però la percepció de la realitat canvia profundament. Segons Anna Utiel, es tracta d'una lectura breu, accessible i molt emotiva, especialment recomanable per a aquells lectors que vulguin recuperar l'hàbit de llegir durant l'estiu.
Oxígeno combina una experiència íntima amb una crítica social contundent i reivindica una idea que travessa tota l'obra: transformar la por a la mort en una nova mirada sobre la vida.