Núria Navarro torna a la universitat perquè "l'edat no ha de ser un límit per fer coses"
#LaCiutat descobreix amb periodicitat quinzenal personatges anònims que fan coses rellevants per la societat. És la Ciutadania Anònima, amb la que descobrim com es configura el país des de diferents àmbits. La Núria Navarro s'ha dedicat tota la vida a l'advocacia però tenia una espina clavada des de ben jove: estudiar Història de l'Art. I ho ha fet!
Barcelona |
La Núria Navarro, una dona que ha decidit demostrar que mai no és tard per començar de nou, descobrir noves passions i fer realitat els somnis que han quedat aparcats. Després d'estudiar Dret i de treballar durant anys en diferents companyies d'assegurances, la Núria va prendre, als 58 anys, una decisió que li ha canviat la vida: tornar a asseure's en una aula universitària, aquesta vegada per estudiar Història de l’Art.
Espina clavada des del batxillerat
La seva passió per aquesta disciplina ve de lluny. Ja durant el batxillerat se sentia atreta per l'art, però en el moment d'escollir una carrera va optar per Dret, pensant sobretot en les sortides professionals. Ara, molts anys després, ha pogut recuperar aquella inquietud i convertir-la en una nova aventura personal. "Potser m’he tret una espineta", explica la Núria, que estudia Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, dins del programa Universitat de l’Experiència. Es tracta d’una proposta pensada per a persones que volen continuar formant-se i aprenent, sense la pressió dels estudis universitaris convencionals. En el seu cas, les classes són presencials dos dies a la setmana i duren dues hores. No hi ha exàmens ni l'exigència d'obtenir una titulació. L'objectiu és "aprendre pel simple plaer d'aprendre", ampliar coneixements i compartir experiències amb altres estudiants.
Comparteix aula amb algú molt popular
Encara que no han compartit aula intensament, la Núria Navarro comparteix temps a la facultat amb en David Muñoz, d'Estopa. Ell s'hi va matricular el setembre del 2025, reprenent els estudis universitaris. Tot plegat passat a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, al barri del Raval de la capital catalana. L'artista vol passar desapercebut, integrar-se com un alumne més. I la Núria admet que no li consta que mai l'hagin fet cantar a la cafeteria de la Universitat, on manté una relació estreta amb els seus companys d'aula.
Una universitat plena de vida
La Núria explica que una de les coses que més l'ha sorprès és trobar unes "aules plenes de persones amb moltes ganes de participar i continuar aprenent". Explica que "és una universitat molt presencial", assegura. I és precisament aquesta presencialitat la que permet als estudiants relacionar-se, crear vincles i sentir-se part d'una comunitat. Per a ella, anar a classe és molt més que adquirir coneixements: és una manera de connectar amb altres persones i recuperar el contacte amb la vida quotidiana. A les aules ha coincidit amb alumnes de diferents edats, molts dels quals aporten una gran experiència vital. La Núria considera que aquesta diversitat enriqueix el grup i converteix les classes en un espai de participació, tranquil·litat i il·lusió compartida. "És com un oasi de tranquil·litat".
El suport de la família
La decisió de tornar a estudiar ha comptat amb el suport de la seva família, especialment de la seva filla, que també està estudiant. De fet, totes dues acabaran els estudis pràcticament al mateix temps: la filla es graduarà i la Núria completarà el programa d'Història de l'Art. Però aquest nou projecte també ha arribat en un moment vital marcat per diversos canvis. La Núria ha patit un accident greu, ha estat immobilitzada durant un llarg període i encara es troba en fase de recuperació. També ha viscut una prejubilació i la mort de la seva mare. Tot plegat, reconeix, podia haver-la conduït a l'aïllament. En canvi, estudiar li ha ofert una nova motivació, una raó per sortir de casa i una oportunitat per tornar a connectar amb el món.
Mantenir actiu el cos... i el cervell!
La Núria defensa que, quan arriben determinades etapes de la vida, és important trobar activitats que permetin mantenir-se actiu. I això no implica només cuidar la salut física, sinó també exercitar la ment. "Mantenir-se actiu vol dir mantenir el cervell actiu", afirma. Al seu parer, continuar aprenent, relacionar-se i desenvolupar les pròpies capacitats pot ajudar moltes persones grans a prevenir l'aïllament i a conservar el benestar emocional. La seva història és, en definitiva, un recordatori que els projectes personals no tenen data de caducitat. Sempre hi ha temps per reprendre una vocació, descobrir una nova passió o fer aquell pas que durant anys semblava impossible.