Barcelona |
De nou s’uneix la docència i el sector privat, la UB i la consultora immobiliària Forcadell, per presentar un estudi catastrofista sobre el futur del lloguer a Catalunya. Polítiques d’habitatge com les ajudes per accedir al lloguer o el topall de preus incentiven la demanda d’un mercat ofegat per l’escassetat d’oferta.
Segons l’economista Gonzalo Bernardos, un dels autors, Catalunya comença a patir una de les conseqüències del control de preus: La reducció de la rotació entre les persones inquilines. "El número de años que está el inquilino de media és 2 y medio. En esta situación, se duplica". Afegeix que a Catalunya, "la gent sap que aniria a una casa pitjor i més cara".
Segons la consultora, l’oferta no s’ha traslladat el lloguer de temporada o turístic des que la llei de l’habitatge s’aplica a Catalunya. L'oferta no es mou, i això dificulta l’accés al lloguer a les persones més vulnerables ja que la demanda es concentra i el cribratge és més exhaustiu. El propi Bernardos denuncia el biaix polític que s’amaga, diu, darrere les polítiques actuals d’habitatge. "L'economia és molt senzilla. On tenim el problema? En l'oferta. Doncs hem d'atacar-la". Si per contra estimules la demanda, el problema incrementa. I ho fan "per guanyar vots".
Els preus, a més, no es redueixen, sinó que incrementen en menor mesura. Si això li sumem la caiguda dels tipus i el preu del crèdit per accedir a les hipoteques, segons l’informe, el 2025 es produirà un desplaçament de la demanda cap a la compravenda. Al llarg del 2025, es registraran 825mil operacions, un 88% de les quals de segona mà. Això sí, tot i la llarga etapa expansiva que es pronostica, descarten un nova bombolla immobiliària.
En la seva intervenció, l’economista ha remarcat que per primer cop han detectat que “massivament surt més barat pagar una quota hipotecària que un lloguer”. És per aquest motiu que també han augurat una “guerra hipotecària”, on hi haurà més préstecs i “més barats”. En aquest punt, han negat l’aparició d’una nova bombolla immobiliària i han assegurat que els bancs tindran un “major control” del risc de les operacions.