L'estació fantasma de Correus s'obre a la ciutadania per primer cop en mig segle

Amb motiu del centenari del Metro de Barcelona, TMB ha obert per primer cop en cinquanta anys l’estació de Correus, que va estar en funcionament del 1934 al 1972. Està situada entre dues parades de l’L4, Jaume I i Barceloneta, i és una de les conegudes com a "estacions fantasmes". Només es pot visitar de matinada, quan no hi ha servei, perquè s’hi ha d’accedir per les vies i el metro hi continua passant. Simplement, no s’hi atura. A diferència de la de Gaudí, una estació fantasma que mai es va arribar a inaugurar, la de Correus sí que va tenir molta vida. Per això, veure-la ara és com viatjar en el temps: s’ha quedat congelada en aquell 20 de març de 1972 en què les autoritats la van clausurar.

La visita a Correus que ha organitzat TMB comença, de fet, a l'andana de l'estació de Jaume I. Des d'allà cal baixar a les vies, sempre amb l'acompanyament de professionals del metro, i caminar uns metres. En un moment del recorregut apareix un so ambient monòton i feixuc: és el de les eines que feien servir els obrers que van construir la Barcelona subterrània. Els organitzadors de l'activitat han volgut homenatjar-los reproduint aquell so i col·locant imatges d'alguns d'aquells treballadors que van suportar condicions molt dures.

Gràcies a la seva feina, el febrer del 1934, s’estrenava una estació a tocar de l’antic edifici de Correus, al final de la Via Laietana, que formava part de l’anomenat Gran Metro. "El Gran Metro és l'eix pel qual va començar el metro a la ciutat de Barcelona. Anava des del carrer Aragó fins a Lesseps i baixava, s'obria en dos ramals, un que baixava per la Rambla i l'altre que ho feia per Via Laietana. Avui som en aquest segon, que va començar a funcionar amb les estacions d'Urquinaona, Jaume I i Correus", explicava la presidenta de TMB, Laia Bonet, des de l'estació fantasma.

Com que Correus era final de línia, tenia només una andana per a passatgers, i una altra de més estreta perquè el maquinista pogués canviar de comboi. L’any 1970, però, es va projectar el perllongament de l’L4 actual cap a Selva de Mar, i això implicava la creació d’una parada a Barceloneta. Així, Correus deixava de tenir sentit, perquè quedava a mig camí entre Jaume I i Barceloneta, i era massa a prop de totes dues. Per això, finalment, van decidir tancar-la l’any 1972.

Un viatge en el temps

Ara, els visitants que tenen la sort de veure-la –travessant les vies de matinada, recordem– poden observar les rajoles de color "gris metro" i diversos anuncis de l’època. Com a curiositat, n’hi ha força de mobles (com Muebles La Fábrica o Mueblerías Asturias), però també de Danone o d’una joieria. A més, es conserven encara diversos cartells electorals penjats en plena dictadura. "És propaganda d'unes eleccions provincials, que de fet no eren ben bé unes eleccions, perquè era en època franquista. Simplement servien per escollir els procuradors de les Corts", assegurava Júlia Buxeda, una treballadora del metro que fa de guia en les visites. El candidat del cartell, per cert, era Eduardo Tarragona i va guanyar.

Gran interès ciutadà

La ciutadania s’ha mostrat entusiasmada amb les estacions fantasmes, fins al punt que la pàgina web per agafar les entrades es va col·lapsar. L’Adrián i l’Arnau se’n van quedar sense i per això aquesta matinada s’hi han acostat a provar sort, per si havia quedat alguna plaça lliure. Confessaven que els apassiona el metro: "Al nostre grup d'amics ens interessa molt, especialment aquestes estacions amagades. Són guais les històries del que passa sota terra".

La bogeria per aconseguir entrades, o per intentar quedar-se amb alguna plaça alliberada a última hora, està justificada. Bonet avisa que aquestes visites són del tot extraordinàries: "Hem trigat cinquanta anys a obrir-la per primer cop i no serà possible fer-ho gaire sovint".