Les persones grans reivindiquen el seu paper actiu en una societat que les encara les menysprea

A Catalunya hi ha aproximadament 1,6 milions de persones de 65 anys o més. Representen gairebé el 20% de la població, és a dir, una de cada cinc persones. Es tracta, a més, d'una població clarament feminitzada: hi ha unes 220.000 dones grans més que homes, amb aproximadament 911.000 dones davant de 691.000 homes. La diferència s'explica, sobretot, per la major esperança de vida de les dones. Per a moltes dones, la jubilació pot representar una etapa d'alliberament després d'haver assumit durant dècades les tasques domèstiques i de cura. Maria Àngels Gómez, secretària general de la Unió de Jubilats i Pensionistes de la UGT de Catalunya, assegura que moltes dones jubilades poden començar a fer allò que no havien pogut fer abans. Tot i això, les dones grans continuen assumint bona part de les cures, tant dins com fora de la família. Una responsabilitat que sovint es manté després dels 65 anys i que evidencia que la jubilació no sempre significa deixar de treballar.

El voluntariat imprescindible

L’Aurora Huerga, secretària general de la Federació de Pensionistes i Jubilats de Comissions Obreres de Catalunya, defensa que fer 65 anys no implica canviar les capacitats ni les inquietuds d'una persona."Simplement he passat d'un estadi de vida a un altre: de treballar cobrant un salari a treballar voluntàriament", explica. Huerga reivindica el paper de les persones grans en les cures, el voluntariat i la cohesió social. Segons les dades exposades, aproximadament un 70% de la gent gran participa en tasques de voluntariat. Per això, les entitats reclamen que aquest voluntariat sigui reconegut com una aportació de gran valor, però també adverteixen que no pot servir per substituir llocs de treball remunerats ni responsabilitats que corresponen a les administracions.

Una societat cada vegada més envellida

L’envelliment de la població no només es tradueix en un augment del nombre de persones grans, sinó també en un increment del nombre de persones molt grans. L'any 2025, a Catalunya hi havia 15,3 persones de més de 85 anys per cada 100 persones de 65 anys o més. Aquest índex de sobreenvelliment pràcticament s'ha duplicat des de l'any 1990, quan era de 8,2. Les projeccions de l’Idescat apunten que l’any 2035 Catalunya podria superar els 1,9 milions de persones de 65 anys o més, més del 23% de la població. L'any 2045, aquesta xifra podria arribar als 2,28 milions, aproximadament el 28% del total. Aquest escenari obliga a repensar les polítiques socials, el sistema de pensions, els recursos assistencials i la manera com s'organitzen les cures. Però també exigeix canviar la mirada sobre la vellesa.

Encara hi ha infantilització

Delfí Cosialls, voluntari de la FATEC, la Federació d’Associacions de Persones Grans de Catalunya, denuncia que encara persisteix una visió antiquada de les persones grans, sovint associada als casals, a la passivitat o a activitats considerades poc rellevants. Cosialls reclama una perspectiva més positiva, participativa i activa, que impulsi les persones grans a formar part del voluntariat, de la vida comunitària i de les decisions que afecten el seu present i el seu futur. També hi ha preocupació per la tendència a presentar les generacions joves i les persones pensionistes com a col·lectius enfrontats. Aurora Huerga alerta que aquest discurs és perjudicial i recorda que bona part de les pensions són modestes. Pedro Tomás Fernández Buendía, representant del col·lectiu, apunta que el 63% de les pensions d’Espanya se situa per sota dels 1.000 euros i que, dins d’aquest grup, la majoria són dones.