Les infermeres reivindiquen el seu paper clau a la medicina
En una professió altament feminitzada i encara marcada per estereotips de gènere, les infermeres reclamen un reconeixement real del seu paper essencial en totes les capes del sistema públic de salut.
Quan una persona arriba a la vida, li dona la benvinguda la llevadora. Una infermera. Al llarg de la vida sempre hi haurà dones que curaran, que acompanyaran i que calmaran. Les infermeres. Al final de la vida, quan et toca marxar, una altra dona et pot ajudar. Una altra infermera. Aquestes professionals són el fil de la vida, aquell que malgrat els problemes de cada època i de cada moment, han continuat sostenint el sistema públic de salut. A l'especial del programa En Bones Mans del 8M, hem volgut que elles prenguin la paraula i que alcin la veu per reclamar allò que encara els manca.
❤️🩹 Les cures que sostenen el sistema
Hi ha una infermera a tot arreu: des del CAP, on la tasca se centra en la prevenció, l'educació sanitària i el seguiment de crònics; fins a l’hospital, on la infermera és la figura més propera al llit del pacient, passant pel quiròfan. Explica Annabel Torres, secretària autonòmica de SATSE Catalunya, que "Sense una infermera que instrumenti i prepari, l’operació no tira endavant”, per exemple. Ella denuncia que, com que és una professió feminitzada, està infravalorada. I és que la dada és clara: la infermeria està en mans de les dones, que representen el 85% de les plantilles. Només un 15% són homes.
👩🏼⚕️ Són professionals d’alta formació
El sindicat d'infermeria SATSE denuncia, en boca d'Annabel Torres, que una part de la societat encara associa les cures a la maternitat i no a una professió altament qualificada. Aquest biaix, diu, ha portat a menys valoració social i condicions laborals pitjors que a altres professions de servei públic: "El valor de la cura s’ha menystingut en una societat que només premia la productivitat."
🩺 La figura que hi és de principi a fi
Infermeria és un grau universitari de 240 crèdits, amb postgraus, màsters i doctorats. Aquesta formació contínua no és una opció: "La ciència avança molt ràpid i no ens podem quedar obsoletes", diu Annabel Torres. Tot i això, el reconeixement professional i retributiu encara és insuficient. I això que la infermera és sovint la primera cara que veus en un procés de malaltia i, massa vegades, l’última que t’acompanya. Torres subratlla el paper de la infermeria en l’acompanyament al final de vida.