Barcelona |
Enmig d’una crisi immobiliària que no és una bombolla —perquè el problema no és un excés de demanda, sinó una manca d’oferta— les dades d’hipoteques a Catalunya tornen a mostrar moviment.
Segons les dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el nombre d’hipoteques sobre habitatges va pujar un 13,9% aquest agost respecte al mateix mes de l’any passat. En total, es van signar 5.745 operacions, la xifra més alta en un mes d’agost des del 2022.
Tot i això, si es compara amb el juliol, el ritme cau: descens del 31,6%, un comportament que podria estar vinculat a la temporada estival i, sobretot, a les creixents dificultats d’accés al finançament.
Accedir a una hipoteca és cada cop més complicat. Els tipus d’interès elevats, les condicions més estrictes i l’exigència de garanties per part de les entitats financeres han fet créixer l’ús de les cessions de crèdit —una fórmula que permet transferir el dret a cobrar una hipoteca entre bancs— com a alternativa per mantenir el ritme de compravendes.
L’import total prestat a Catalunya va superar els 1.084 milions d’euros, un 32% més que l’agost anterior. L’import mitjà per hipoteca també creix: 188.786 euros, un 16% més.
Al conjunt de l’Estat, la tendència és similar: les hipoteques van pujar un 7,5%, amb un import mitjà de 169.950 euros.
Aquest moviment en el mercat hipotecari no es pot desvincular del comportament del lloguer, que continua fortament tensionat. L’encariment dels preus fa que moltes famílies es plantegin la compra com a refugi... si és que poden accedir a una hipoteca.
De fet, les dades de compravenda d’habitatges mostren una lleugera davallada. A l’agost es van registrar 7.611 transaccions, un 0,6% menys que fa un any, trencant una sèrie de 13 mesos consecutius de pujades interanuals.
Del total, 6.093 operacions van ser de segona mà (−0,18%) i 1.518 d’obra nova (−2,25%). Pel que fa al tipus d’habitatge, 7.254 van ser lliures (+0,15%) i només 357 de protecció oficial, un 13,77% menys, la pitjor dada des de maig del 2020.
Un indicador més que confirma que, tot i que el desig de comprar persisteix, l’accés a l’habitatge continua sent un repte majúscul.