L'arquitectura també té cura de la nostra salut mental
La dissenyadora i arquitecta Clara Rius defensa que els edificis, els habitatges i els espais urbans poden protegir-nos emocionalment o, al contrari, generar-nos malestar.
Barcelona |
Més de la meitat de la població mundial viu actualment en ciutats, una proporció que, segons l'Organització Mundial de la Salut, s'aproparà al 70% l'any 2050. En aquest context, la manera com es dissenyen els carrers, els edificis i els habitatges té una relació cada vegada més estreta amb el nostre benestar físic i emocional. Aquesta és una de les idees que ha posat sobre la taula Clara Rius, arquitecta de Ahead Barcelona Healthcare Architecture i sòcia de Wemind Cluster, una agrupació d'organitzacions i entitats que treballen per promoure la salut mental, l'envelliment actiu i el benestar de les persones.
🏙️ Ciutats que poden generar estrès
Diferents estudis han analitzat la relació entre la vida urbana i la resposta de l'organisme davant de situacions d'estrès. Una recerca publicada a la revista científica Nature va observar que les persones que viuen a la ciutat presenten una resposta més intensa en algunes àrees cerebrals vinculades amb l'estrès i la regulació emocional. Aquesta mena d'estudis no demostra que viure en una ciutat provoqui directament ansietat o depressió, però sí que apunta que determinades característiques de la vida urbana poden mantenir el cervell en un estat d'alerta més gran. Un dels factors més importants és el soroll. Una revisió sistemàtica de 13 estudis va concloure que les persones especialment molestes pel soroll presentaven aproximadament un 23% més de risc de depressió i un 55% més de risc d'ansietat, tot i que els autors remarquen que encara cal més recerca per confirmar una relació causal directa. En canvi, el contacte amb la natura sembla tenir un efecte protector. Una metaanàlisi publicada l’any 2023 va trobar una associació entre una major exposició a zones verdes i una reducció dels símptomes d'ansietat i depressió.
🌳 Espais que no facin mal
Per a Clara Rius, no existeix un espai ideal que serveixi per a tothom. Les necessitats varien segons la persona i segons l'ús que es fa de cada edifici. No és el mateix dissenyar un hospital, una escola, una biblioteca, una residència o un habitatge. Per això, l'arquitecta defensa que l'objectiu principal hauria de ser crear "espais que no facin mal". "Un espai pot tenir un efecte negatiu sobre les persones", afirma. Prendre consciència d'aquesta responsabilitat hauria de permetre als arquitectes i dissenyadors posar el benestar de les persones al centre dels projectes.
🏥 L'exemple dels hospitals
Un exemple clar són els hospitals. Rius explica que molts centres construïts durant la segona meitat del segle XX es van dissenyar amb materials freds, colors blancs i grans estructures pensades des d'una perspectiva eminentment tecnològica i funcional. Amb el temps, però, s'ha vist que aquests entorns poden resultar agressius i poc acollidors, tant per a les persones ingressades com per als familiars i els professionals que hi treballen. En un hospital, recorda Rius, hi ha persones que passen moltes hores sotmeses a situacions d'una gran intensitat emocional, especialment en espais com les unitats de cures intensives. Per això també cal crear espais de treball tranquils, que facilitin la concentració, redueixin la tensió i permetin als professionals desenvolupar la seva tasca en millors condicions.
🏠 La llar com a espai segur
En el cas dels habitatges, Clara Rius defineix la llar com "un espai sagrat": el lloc íntim i privat on les persones haurien de poder sentir-se protegides i adaptar l'entorn a les seves necessitats. La llum natural, la ventilació, una temperatura confortable, el contacte amb l'exterior, la presència de materials agradables i la possibilitat de disposar d'espais de privacitat són alguns dels elements que poden contribuir al benestar emocional. També hi ha una dimensió subjectiva. Mentre que algunes persones se senten còmodes en espais grans i oberts, d'altres prefereixen ambients més petits i recollits. Per això, l'arquitectura hauria de ser capaç d'interpretar les necessitats de cada persona.