Jaime Palomera: "A Barcelona hi ha 3.900 'Cases Orsola'"

L'Ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord amb la Fundació Habitat 3 per comprar la Casa Orsola., que es farà a través d'una plataforma sociacl col·laborativa. Aquesta compra arriba després d'una gran pressió social per frenar el desnonament dels veïns com el Josep, el primer que anava a ser desallotjat, un desnonament que ja s'havia ajornat dues vegades enmig d'una gran mobilització popular. Amb això, es podrà tancar el conflicte entre la propietat i els veïns que afecta des de fa anys, El 2021 el fons Lioness Inversiones va comprar l'edifici i va comunicar al veïnat que no els renovaria el contracte, ja que la intenció era fer pisos de luxe i de lloguer de temporada.

A 'La Ciutat' n'hem volgut parlar amb el director de l'Àrea d'Habitatge i Ciutat de l'Institut de Recerca de Barcelona Jaime Palomera, que recorda que "no és el primer gran èxit perquè hi ha casos previs. Fa anys va haver la gran lluita del carrer Hospital 99 a Barcelona, on els veïns, després d'una resistència davant del fons boltor Blackstone, van aconseguir que el fons es vengués al cap de poc temps la finca a l'Ajuntament, i per tant no és la primera, és el resultat de la lluita veïnal perquè ha evitat que això acabés en una expulsió i passin a ser públics". Ara, Palomera avisa que un tema molt a tenir en compte és "el preu que es paga. En el cas del carrer Hospital l'Ajuntament va pagar 2 milions d'euros, a Blackstone no li va sortir rendible, mentre que aquí el propietari està aconseguint tancar un preu molt superior al que va pagar, per tant estem enviant un missatge contradictori. Per una banda, els fons d'inversió estan seguint tot aixo amb molt interès, ja que reben el missatge que a Barcelona si compres un bloc i intentes fer fora els veïns ells es defensen però alhora que pots acabar venent per un preu molt superior".

Milers de 'cases Orsola'

D'edificis com la Casa Orsola a Barcelona hi ha molts: "Hem de pensar que a Barcelona, només a l'Eixample, hi ha detectades 200 finques com la Casa Orsola, és a dir comprades per fons d'inversió i on hi ha molta incertesa per part dels veïns, però a més hi ha un nombre potencial de 3.900 edificis a tot Barcelona que ara mateix estan en el punt d emira de fons voltor d'arreu del planeta, que veuen que si compren els edificis, els rehabiliten i fan fora els veïns poden treure un benefici", diu Palomera, que celebra que a Barcelona "tenim una mesura que esta aturant aquesta onada d'especulació, perquè 200 finques ens poden semblar moltes, però hi ha 3.900, i hi ha una mesura del 30% que obliga a qualsevol comprador a que hagi de destinar el 30% dels pisos a habitatge protegit, el que evita els especuladors més agressius perquè veuen que el benefici no serà tant alt, no els surt tant rendible, i això està aturant aquesta situació". Ara, el director de l'Àrea d'Habitatge i Ciutat de l'IDRA alerta que "l'Ajuntament i Carme Trilla estan fent una proposta concreta que és tombar aquest 30%, han anunciant que desmuntaran aquesta obligació que tenen els fons voltor, i si fan això el que veurem és un procés irreversible de destrucció del teixit social a barris com Gràcia, Ciutat Vella, Eixample... la ciutat on viu una part important de classes mitjanes que no son pobres però tampoc son riques, i és la ciutat diversa i plural que ens agrada, i el que fan aquests fons voltors és comprar aquests pisos de 400.000 euros per vendrel's per un milió, i si passa ja ens podem anar acomiadant de la Barcelona que coneixem".

El perillós 'efecte crida'

Li hem preguntat a Palomera si, tal i com ha fet amb la Casa Orsola i en d'altres edificis, l'Ajuntament podria comprar totes aquestes finques que estan en la mateixa situació que la Casa Orsola: "Evidentment totes no, perquè hi ha un procés especulatiu molt intens. Els edificis son com productes de Borsa, per tant quants més inversors aposten per ells, més gent diu anem a Barcelona a comprar blocs, més inversió atreu, hi ha un efecte crida, i això fa que els preus s'encarteixin molt i això provoca que a l'Ajuntament cada vegada se li faci més dificil. En els anteriors mandats va haver una politica de compra a través de tempteig i retracte, que et permet comprar a un preu raonable i sovint és més econòmic comprar aquells pisos i convertir-los en habitatge public que construir de nou, perque construir es mes car que anar al mercat. Darrerament s'han aconseguit 1.600 pisos i la formula es interessant perque en canvi d'haver de fer aquests pisos a la perifèria pots fer-ho per tota la ciutat, el que permet garantir que en els barris no perifèrics hi visqui gent diversa, que és el que necessitem, perquè si no tindrem ciutats com Dubai o Londres, on al centre hi ha edificis i pisos de magnats, i això dona una imatge desangelada".