El conflicte entre Israel i l’Iran ha entrat en una nova fase que combina escalada militar i activitat diplomàtica simultàniament. Tot i els missatges dels Estats Units que apunten a un acord imminent, els intercanvis d’atacs entre ambdós països s’intensifiquen, fet que evidencia una situació cada cop més complexa. Segons l’expert del CIDOB Samuele Abrami, ja no es tracta només d’una tensió puntual, sinó d’un canvi de dinàmica en què l’Iran ha modificat la seva estratègia i ha deixat enrere la contenció per pressionar tant Israel com Washington.
Un dels elements clau és la divergència creixent entre els Estats Units i Israel. Tot i mantenir una coordinació estructural, Israel mostra una autonomia cada cop més clara sobre el terreny, mentre que Washington intenta combinar la pressió militar amb la via negociadora. Aquesta dualitat també respon a objectius diferents: mentre Israel aposta per debilitar profundament les capacitats iranianes, els Estats Units semblen buscar una sortida més limitada que permeti contenir el conflicte sense desestabilitzar completament la regió.
En aquest escenari, factors com el control de l’estret d’Ormuz o l’impacte del conflicte en els mercats energètics guanyen pes estratègic. Les declaracions de Donald Trump sobre un acord proper també tenen un component econòmic, orientat a reduir la volatilitat dels mercats. Tot plegat conforma un context incert en què les negociacions continuen sense resultats clars i amb el risc que la situació derivi en una escalada encara més gran en les pròximes setmanes.