Una setmana després de publicar El detector de mentides, Guillem Gisbert ha passat pels micròfons de La Brúixola per parlar del seu nou treball i de la seva etapa artística en solitari. L’exlíder de Manel ha explicat que el disc neix d’un procés llarg de selecció d’idees, imatges i intuïcions que va acumulant durant anys, fins que alguna troba el seu espai dins d’una cançó. El concepte del polígraf, que dona nom al disc, va néixer precisament d’aquesta fascinació per un objecte carregat de simbolisme i d’una certa aura pseudocientífica que, segons confessa, el va captivar des del primer moment.
Gisbert també ha destacat les diferències respecte al seu primer àlbum en solitari, Balla la masurca!. En aquesta ocasió ha apostat per un treball més compacte i cohesionador, desenvolupat amb només dos productors i amb una identitat sonora molt més definida. Segons el músic, la seva trajectòria sempre ha estat marcada per la voluntat d'explorar nous sons i fugir de l'etiqueta d'un únic estil musical, una filosofia que ja aplicava durant els anys de Manel.
L'entrevista també ha servit per abordar la relació inevitable entre la seva carrera actual i l'herència del grup que el va donar a conèixer. Gisbert assegura que l'èxit de Manel és una ajuda i no una càrrega, però reconeix que el públic sovint continua associant-lo a una etapa molt concreta de la banda. Sobre una possible reunió, ha admès que manté una relació molt estreta amb la resta de membres i que està convençut que tornaran a compartir projectes musicals en el futur, tot i que ara mateix no hi ha cap conversa oberta ni cap calendari definit.