El Govern modifica la llista de municipis que es consideren zona residencial tensa
N’hi ha una vintena que surten, una cinquantena que hi entren i més d’un centenar que hi continuen
Una ciutat residencial tensa és aquella on una família ha de destinar un 30% dels ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, a més dels subministraments; o bé, on fa cinc anys que el preu de l’habitatge està molt per sobre de l’IPC. Amb aquests criteris a la mà, el Govern ha fet canvis en el mapa dibuixat fa dos anys: incorpora una trentena de localitats, fins arribar a les 302; però en canvi, es disminueix el nombre de població que hi viu en el mercat d'habitatge tensat, passant de 7 milions de persones a 6,1.
I això és que marxen de la llista ciutats grans com Lleida, Granollers, Mollet del Vallès i Figueres, mentre que s’hi incorporen municipis petits com Montferrer i Castellbó; Camarles, Torà o Agramunt. "Les dades indiquen que aquests municipis ja han passat a un estadi on no requereix que estiguin declarats de zona de mercat tens. En tot cas, si es tornessin a complir aquests criteris, hi hauria l'entrada d'aquests municipis", ha assegurat la consellera portaveu, Sílvia Paneque.
Paneque ha atribuït la sortida d'aquests municipis a la llei d'habitatge. "És eficaç i funciona", ha reblat la consellera. També ha reconegut que "és comprensible el neguit del que pugui passar a partir d'ara", però "s'ha d'entendre que aquestes mesures estan fetes perquè tinguin èxit". De fet, la portaveu ha subratllat que "l'objectiu últim seria que a Catalunya no hi hagués zones de mercat tensionat".