El filòsof i teòleg guanyador del Premi Josep Pla 2026 amb Anatomia de l’esperança, presenta a 'La Brúixola' la seva obra en què dissecciona el desencís contemporani i reivindica la força col·lectiva per mantenir l'esperança.
El filòsof, escriptor i teòleg Francesc Torralba ha estat guardonat amb el Premi Josep Pla 2026 per la seva obra Anatomia de l’esperança, un assaig que pretén comprendre i reconstruir la força vital. Tot just pocs dies després de guanyar el premi, el llibre ja és a les llibreries i l’autor es mostra “molt content de poder veure com els lectors el reben”.
Al llarg de l’entrevista, Torralba reflexiona sobre un món que sembla jugar a favor del desencís: conflictes internacionals, crisis socials, consumisme accelerat i una sensació d’esgotament generalitzat. “Tot et porta a fer un discurs desesperat que diu ‘no hi ha res a fer’”, admet. Malgrat això, Torralba defensa just el contrari: “La dificultat és fer un discurs sobre l’esperança sense que et diguin ingenu, però l'esperança no és ingenuïtat: és creure que amb la constància i l’ajuda de tots podem aconseguir fites lluminoses”.
Torralba insisteix que l'esperança no és un sentiment espontani, sinó una pràctica: "una decisió i una disciplina". El filòsof diferencia clarament els conceptes esperança i espera: mentre que la segona és passiva, la primera exigeix compromís. “L’actitud del desesperat, molt sovint, és la passivitat. L'esperança, en canvi, és dinàmica”.
Un dels eixos centrals del llibre és la necessitat de superar l’individualisme. Torralba alerta que “sols som molt fràgils”, però que junts es poden moure muntanyes, literalment i metafòricament: “Si Sísif puja la roca sol, se’n cansa. Si la pugessin cinc, un la porta una estona i, un altre, la porta després”. Torralba denuncia societats “atomitzades i fragmentades” que alimenten el desencís i reivindica la comunitat com a antídot.