El Pla de Barris i Viles de Catalunya, desplegat a partir de la llei 11/2022, afronta la seva segona convocatòria amb una dotació inicial de 200 milions d’euros ampliables i l’objectiu de mobilitzar fins a 1.600 milions amb la implicació dels ajuntaments. En una entrevista a La Brúixola, el comissionat de Barris, Carles Martí, ha explicat que el programa vol impulsar fins a 120 intervencions entre 2025 i 2029 amb una mirada integral que combini transformació urbana, transició ecològica i acció sociocomunitària, perquè, tal com ha remarcat, “són programes que han d’incorporar transformacions físiques, transició ecològica i actuació sociocomunitària”.
Els projectes, amb una durada de cinc anys, han d’incorporar obligatòriament aquests tres àmbits per garantir canvis reals i duradors en zones amb alta vulnerabilitat. Segons Martí, “un barri no es transforma només amb obra física” i ha insistit que cal “millorar les condicions de vida i el treball comunitari” perquè les intervencions tinguin un impacte real. La primera convocatòria, que ha beneficiat una vintena de municipis, ja ha activat els primers mecanismes de seguiment i començarà a desplegar actuacions aquest mateix any, en un context en què, segons el comissionat, els barris participants ja disposen de “nous recursos, projectes i molta il·lusió”.
L’habitatge és un dels eixos centrals del pla, amb ajuts per rehabilitar edificis i millorar-ne l’eficiència i l’accessibilitat, així com per recuperar pisos buits i incorporar-los al mercat. En aquest sentit, Martí ha destacat que es tracta tant de “millorar les condicions d’habitabilitat” com de “fer aflorar nou habitatge disponible” a partir de la rehabilitació. Els municipis petits comptaran amb suport tècnic extra i un finançament més elevat per facilitar la seva participació. La convocatòria s’obrirà del 6 al 17 de juliol i valorarà projectes integrals, orientats a barris amb indicadors de vulnerabilitat i alineats amb una estratègia urbana global.