Figueres ha condemnat aquest dimarts amb un emotiu minut de silenci i un acte de rebuig el crim masclista que va tenir lloc ahir en un parc de la ciutat, a plena llum del dia. Un home de 48 anys va assassinar a ganivetades la seva exparella, una dona de 33, i va ser detingut al mateix lloc dels fets. El cas ha generat una forta commoció, especialment perquè l’agressor havia estat arrestat i condemnat per maltractaments només 24 hores abans.
Dilluns, en un judici ràpid, l’home va ser condemnat a sis mesos de presó i a una ordre d’allunyament per haver agredit la seva exparella. Hores després, però, va tornar a ser detingut per noves lesions a la mateixa víctima. La dona va ser citada per declarar i sotmetre’s a un examen forense l’endemà, dimarts, però no s’hi va presentar. Davant aquesta absència, el jutjat de guàrdia va decidir deixar en llibertat l’home, que hores més tard acabaria cometent el crim.
El minut de silenci ha aplegat prop de 500 persones i ha estat encapçalat per l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, que ha assegurat que el sistema “ha fallat” i ha anunciat que l’Ajuntament es personarà com a acusació popular. Des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però, matisen que la decisió de deixar en llibertat l’acusat correspon a un jutjat de guàrdia, que ha d’actuar en funció de les proves i testimonis disponibles en aquell moment.
Una explicació que no comparteix María del Prado Escoda, jutgessa especialitzada en violència de gènere, que considera que hi havia marge per fer més. En declaracions a Onda Cero, defensa que el problema no és la normativa, sinó la seva aplicació, i reclama una actuació judicial amb més consciència i perspectiva de gènere. Segons Escoda, existeixen mecanismes com l’estatut de la víctima o recomanacions internacionals que orienten sobre com actuar en casos com aquest.
L’experta també subratlla que és habitual que les víctimes de violència masclista no es presentin a declarar i alerta que aquesta absència no s’hauria d’interpretar com una manca d’interès. Sovint, apunta, darrere hi ha por, coaccions o amenaces, una realitat que en els darrers anys s’ha començat a tenir més en compte, però que encara requereix una resposta més eficaç per part de les institucions.