"Ens jubilem de la feina, però no de la vida": la gent gran reivindica el seu paper actiu en la societat

A Catalunya hi ha aproximadament 1,6 milions de persones de 65 anys o més, gairebé el 20% de la població. D’aquest grup, unes 911.000 són dones i uns 691.000 són homes. A més, el nombre de persones molt grans també creix: l’any 2025 hi havia 15,3 persones de més de 85 anys per cada 100 persones de 65 anys o més, gairebé el doble que l’any 1990. Les projeccions de l’Idescat apunten que l’any 2035 Catalunya podria superar el milió nou-centes mil persones de 65 anys o més, més del 23% de la població. L’any 2045, aquesta xifra podria arribar als 2,28 milions, prop del 28% del total. #LaCiutat ha reunit a l'estudi Aurora Huerga, secretària general de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya; Maria Àngels Gómez, secretària general de la Unió de Jubilats i Pensionistes de la UGT de Catalunya; Pedro Tomás Fernández Buendía, representant del col·lectiu, i Delfí Cosialls, voluntari de FATEC i impulsor del programa 'La Jubilació en positiu'.

La jubilació com a nova etapa vital

Els participants han reivindicat que "jubilar-se no significa desaparèixer de la societat", sinó iniciar una nova etapa vital amb drets, autonomia i dignitat. "Les persones grans no poden fer 65 anys, anar cap a casa i que ja no passi res més", han defensat durant la tertúlia. En aquest sentit, han recordat que les persones grans continuen participant en activitats socials, fent voluntariat, cuidant familiars i contribuint al funcionament de l¡economia. El lema de les mobilitzacions d’aquest 1 d’octubre, 'Ens jubilem de la feina, no de la vida', resumeix aquesta voluntat de trencar amb la imatge tradicional de la persona jubilada com algú passiu o desvinculat de la societat. També s’ha posat una atenció especial en la situació de les dones grans, que sovint han assumit durant tota la vida les tasques domèstiques i de cura. Els participants diuen que la jubilació pot representar, per a moltes d'elles, una oportunitat per desenvolupar activitats i projectes que fins aleshores no havien pogut fer.

Contra l’enfrontament entre generacions

Un dels temes centrals de la tertúlia ha estat la necessitat d’evitar l’enfrontament entre les persones joves i les persones grans, especialment en qüestions com les pensions i l’accés a l’habitatge. Els representants del col·lectiu han denunciat que sovint es presenta la gent gran com una càrrega per a l’Estat del benestar, quan, segons han remarcat, les pensions també sostenen moltes famílies i contribueixen a mantenir activa l'economia. Durant la conversa s’ha recordat que una part important de les pensions se situa per sota dels mil euros i que les dones són les més afectades per les pensions baixes, com a conseqüència de trajectòries laborals més precàries i de períodes dedicats a les cures. Els participants han defensat que el debat no hauria de consistir a enfrontar salaris i pensions, sinó a garantir salaris dignes, pensions suficients i unes condicions de vida adequades per a totes les generacions.

La lluita contra l’edatisme

La tertúlia també ha abordat l’edatisme, la discriminació per raó d’edat. Els convidats han alertat que encara existeixen actituds paternalistes i infantilitzadores envers les persones grans, tant en l’àmbit sanitari com en el comercial, l’administratiu o el polític. Han reivindicat que l’edat no pot ser el criteri principal per determinar les capacitats d’una persona. També han demanat que les persones grans siguin escoltades quan les administracions dissenyen polítiques que les afecten. En aquest sentit, han criticat que sovint "es facin polítiques per a la gent gran sense comptar realment amb la nostra participació". Consideren que els consells i òrgans de representació de les persones grans han de tenir capacitat real d’incidència i no limitar-se a complir una funció testimonial. També han recordat que el col·lectiu és molt divers i que no es poden aplicar les mateixes polítiques o activitats a una persona de 65 anys que a una de 90. Les necessitats, els interessos i les experiències varien en funció de cada etapa de la vida.