Els aliments estan en mans de poques empreses: un informe alerta de la concentració del sistema alimentari
Un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona denuncia que la concentració empresarial perjudica la pagesia, fomenta el consum d'ultraprocessats i fa el sistema més vulnerable davant futures crisis
Els aliments que arriben diàriament als supermercats recorren una llarga cadena on intervenen pagesos, cooperatives, centres logístics, distribuïdors i grans superfícies. Però, segons l'informe Entre el Camp i la Taula, elaborat per l'Institut de Recerca Urbana Barcelona, aquest sistema està cada vegada més controlat per un nombre reduït de grans empreses.
Un dels autors de l'estudi, l'investigador Adrià Rodríguez, assegura que aquesta concentració "afavoreix un model alimentari dominat per grans corporacions que han aconseguit abaratir els productes ultraprocessats gràcies, en bona part, a subvencions públiques", una situació que, segons explica, perjudica tant el teixit de petits productors com la salut de la població.
La pagesia, la gran perjudicada
L'informe posa el focus en el procés de transformació del sector agroalimentari català durant les darreres dècades. Rodríguez recorda que en els últims quaranta anys han desaparegut 15.000 explotacions ramaderes i 150 escorxadors locals, mentre han proliferat les macrogranges, els grans escorxadors i les centrals logístiques.
Segons l'investigador, aquesta evolució no respon únicament a l'evolució del mercat, sinó també a decisions polítiques i econòmiques que han afavorit un model industrial. En aquest context, defensa que cal diferenciar la petita i mitjana pagesia de les grans corporacions agroalimentàries, "que prioritzen la producció d'aliments ultraprocessats destinats a les grans superfícies comercials".
El preu dels aliments, condicionat per les polítiques públiques
Una de les qüestions que analitza l'informe és per què els aliments frescos acostumen a ser més cars que molts productes processats. Rodríguez sosté que aquesta diferència de preu no és casual, sinó conseqüència de les polítiques agràries i comercials.
També destaca que "el 70% de les subvencions de la Política Agrària Comuna destinades a la ramaderia van a parar a la producció industrial", fet que contribueix a reduir el cost de productes de baixa qualitat mentre dificulta la competitivitat de les produccions ecològiques o de proximitat. Per això reclama reorientar les ajudes públiques cap als petits productors, els mercats municipals i el comerç de barri per facilitar que els aliments saludables siguin també assequibles.
Més proximitat per afrontar futures crisis
L'estudi també alerta sobre la dependència de Catalunya dels grans operadors internacionals i de les importacions de matèries primeres, fertilitzants o combustibles, una situació que, segons els autors, incrementa la vulnerabilitat davant conflictes geopolítics o problemes de subministrament.
En aquest sentit, Rodríguez defensa que reforçar la producció local i els circuits curts de comercialització faria el sistema alimentari molt més resilient davant futures crisis i reduiria, alhora, el malbaratament alimentari. Actualment, recorda, es desaprofita prop del 30% dels aliments produïts, un problema que atribueix sobretot a una mala planificació del sistema i no tant als hàbits de consum de les famílies.