Barcelona |
Quan anem a l'escola, hauríem de sentir-nos protegits, acompanyats i lliures per créixer. Però, per a alguns infants i adolescents, les aules es converteixen en l'escenari d'una violència que deixa ferides profundes i difícils de tancar. L'Elena de Juan va patir assetjament escolar durant l'últim curs de l'institut. Els riures, els insults, la humiliació i el buit social van marcar una etapa que, malgrat haver durat només un any, va deixar conseqüències que encara avui formen part del seu procés vital. "El temps emocional no sempre es correspon amb el temps del calendari", explica.
L'objectiu no és justificar els agressors, sinó intentar entendre què els pot portar a actuar d'aquesta manera. L'Elena considera que sovint la mirada se centra gairebé exclusivament en la víctima, mentre que també cal preguntar-se què hi ha darrere de les conductes dels qui agredeixen. "Quan estàs patint, la rancúnia apareix de manera instintiva", explica. Al principi, pot actuar com una forma de protecció i de defensa de la pròpia dignitat. Però, amb el temps, aquesta mateixa rancúnia pot acabar convertint-se en una nova presó: "Si no la deixes anar, t’estàs aferrant a allò que intentes deixar enrere".
El procés d'escriptura no ha estat senzill. L'Elena ha necessitat molta reflexió, introspecció i el suport de la seva família i de les seves amigues. Escriure li ha permès ordenar els records, mirar-los amb una certa distància i avançar cap a un perdó que no significa oblidar ni restar importància al mal rebut. El seu testimoni també posa sobre la taula la relació entre l’assetjament escolar i la salut mental dels joves. Un estudi elaborat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu i l’Obra Social ”la Caixa”, amb la participació de més de 3.000 estudiants catalans d’entre 16 i 22 anys, apunta que més d’un 30% havia tingut ideacions suïcides en algun moment i que gairebé l’11% havia intentat suïcidar-se. A més, tres de cada deu participants afirmaven haver patit assetjament escolar.
El perdó, en el seu cas, s’ha convertit en una forma d’amor propi. Una manera de recuperar el control sobre la seva pròpia història i impedir que l’assetjament continuï definint-la. Elena admet que és difícil dir que està agraïda d'haver viscut aquella experiència, però reconeix que li ha deixat aprenentatges que avui intenta compartir amb els lectors.