Docents 080 i l'Observatori DESCA creen nous recursos per evitar que desnonin alumnes

Fa gairebé dos anys que un col·lectiu de professors alerta sobre com els desnonaments afecten els seus alumnes, que, a més de perdre la casa, veuen perillar el seu desenvolupament educatiu. Es tracta de la Plataforma Docents 080. Avui, juntament amb l’Observatori DESCA, han presentat un seguit de recursos per protegir els menors que es troben en aquesta situació.

Totes dues entitats han creat cinc models de documents, acompanyats d'un manual, perquè professorat i direccions sàpiguen com actuar en aquest context. Així, si detecten que un estudiant està en risc de desnonament, n'ha patit un o bé viu en un infrahabitatge, poden activar la maquinària per trobar una solució. El primer document s'adreça als ajuntaments, el segon al Departament d'Educació i el tercer a la Sindicatura de Greuges. En quart lloc hi ha un escrit que serveix per demostrar la vinculació del menor amb el centre educatiu i, finalment, un document adreçat als jutjats per avisar de l'impacte que té el desnonament en el dret a l'educació d'aquest infant o adolescent. Consideren que aquesta vulneració d'un dret fonamental ha de servir com a argument per aturar el desnonament.

Un alumne va haver de fer d'intèrpret de la seva mare mentre aquesta m'explicava que en una setmana els farien fora de casa

L'objectiu és evitar situacions com les que han explicat les portaveus de Docents 080. Per exemple, Meritxell Joan ha parlat d'un nen d'onze anys que va ser desnonat de casa seva a Barcelona i va anar a parar a Cerdanyola: "Durant un mes no va estar escolaritzat. La resposta que ens donaven era que, com que no tenia un habitatge fix, no se'l podia inscriure a cap centre escolar". Altres casos són el d'una nena que fa dos anys que comparteix pis amb tres famílies o el d'un alumne que va acudir a l'institut amb la mare per demanar ajuda. "Com a professora és dur trobar-te davant d'un alumne de tretze anys que fa d'intèrpret de la seva mare mentre aquesta t'explica que viu sola, amb tres fills, que el seu marit l'ha abandonada i que en un asetmana es queda sense casa", ha relatat Andrea Martínez.

Exigeixen responsabilitats al Govern

Les entitats s'han queixat que les administracions no avisin les escoles i instituts dels processos de desnonament que afecten els seus alumnes i han recordat que són les institucions públiques, i particularment la Generalitat, qui ha de protegir els menors. "Cal garantir una alternativa residencial adequada. Això no vol dir allotjaments temporals, com pensions o pisos compartits. També s'ha de protegir la continuïtat educativa, evitant la pèrdua de l'escolaritat", ha dit Anna Pérez, una altra integrant de Docents 080.

Tant la plataforma com l'Observatori DESCA també han denunciat que no hi ha dades oficials de menors desnonats. Tot i això, sí que tenen una xifra concreta de Barcelona que pot servir com a indicador. Segons el Servei d’Intervenció i Mediació en Situacions de Pèrdua d’Habitatge (SIPHO) de l'Ajuntament, a la capital catalana cada setmana hi ha entre cinquanta i seixanta desnonaments, i es calcula que la meitat afecten menors d’edat. Per tant, estem parlant de, com a mínim, 25 infants i adolescents desnonats cada setmana només a Barcelona.