Densificació urbana: una clau per afrontar la crisi d’habitatge a Catalunya
El degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guillem Costa, explica com la densificació pot ajudar a fer front a la crisi de l'habitatge a casa nostra
La crisi de l’habitatge continua sent un dels grans reptes a Catalunya, i tant l’Ajuntament de Barcelona com el Govern veuen en la densificació urbana una via per ampliar l’oferta residencial sense ocupar més sòl. A La Brúixola, el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guillem Costa, ha volgut aclarir què vol dir realment densificar, perquè “no hem de confondre densitat amb massificació”. Per ell, es tracta sobretot d’aprofitar millor el sòl urbanitzat i concentrar habitatges i serveis en zones ben equipades.
Per explicar-ho, Costa recorre a un exemple gràfic: una hectàrea pot acollir les mateixes deu famílies en cases disperses o en un únic edifici envoltat d’espais verds i horts. Segons diu, aquest segon model pot generar “un entorn molt més agradable quant a verd, horts i possibilitats de lleure” i permet que els serveis quedin molt més a prop, reduint la dependència del cotxe i millorant la qualitat urbana. El Govern vol aplicar aquesta lògica a 69 àrees urbanístiques de les corones metropolitanes, on es podria augmentar la densitat sense consumir nou sòl.
Costa hi veu una oportunitat clara, sempre que s’acompanyi d’un bon sistema de mobilitat: “La densitat afavoreix que tinguem els serveis de proximitat i que no hàgim d’utilitzar el cotxe”. A Barcelona, tot i ser una de les ciutats més denses d’Europa, encara hi ha marge per “omplir forats”: solars infrautilitzats, edificis baixos entre blocs més alts o àrees en transformació com la Marina del Prat Vermell. També hi ha estratègies més ràpides, com dividir pisos molt grans, convertir locals en habitatges quan sigui possible o rehabilitar edificis antics: “Hi ha mecanismes que porten densificació que permetrien d’una manera molt ràpida guanyar unitats d’habitatge”, apunta.