Com afrontar el dol a l'estiu
Les vacances d'estiu suposen un trencament de la rutina laboral i escolar i, en conseqüència, passar més temps amb persones estimades. Quan mor algú de l’entorn més proper, pot ser difícil afrontar les èpoques festives
Barcelona | 30.06.2023 16:19
Aquests dies, molta gent dona la benvinguda a les tan esperades i desitjades vacances d’estiu. Un període, generalment, de calma i oci però que a vegades pot ser difícil d’afrontar. Sobretot a aquelles persones que han perdut algú proper i encaren les vacances d’estiu passant un dol.
Les vacances d’estiu són un moment molt especial de l’any... potser no tenen el simbolisme del Nadal, però igualment suposen un trencament de la rutina laboral i escolar i, en conseqüència, un moment per passar més temps de qualitat amb persones estimades. I, quan mor algú de l’entorn més proper, pot ser difícil afrontar les èpoques festives.
Un exemple és el cas que ha explicat en Juli a Onda Cero. La parella d’en Juli va morir el gener del 2021 i, gràcies al suport emocional de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, va decidir tirar endavant i, quan van arribar les vacances d’estiu, va decidir trencar amb la seva rutina i fer una cosa completament diferent: anar a fer trecking per Islàndia.
Gestió del dol
El dol és una situació molt personal. Segons ha detallat a Onda Cero la psicooncòloga i responsable de Benestar Emocional de l'Associació Contra el Càncer a Barcelona, Ainhoa Marín, no tothom ho gestiona de la mateixa manera, i cadascú necessita els seus temps de gestió. El que és important és cuidar-se, compartir els sentiments amb els demès i fer el que ens vingui de gust.
El que també ens pot passar és que coneguem a algú que està passant per un dol... En aquests casos, Marín ha detallat que vivim en una societat que no està educada per acompanyar... és per això que la psicòloga recomana sempre preguntar què vol i què li ve de gust a la persona que passa pel dol.
Continuar endavant
Tant l’Ainhoa Marín com en Juli coincideixen en el mateix: l’important és adonar-se que, tard o d’hora, s’ha de tirar endavant.