Catalunya és líder en l'accés a l'avortament però encara té reptes pendents

Mentre el govern central es baralla amb la Comunitat de Madrid perquè compleixi un dels punts de la llei de l’avortament –la creació d’un registre d’objectors de consciència– Catalunya és capdavantera en aquest dret. No només ha complert amb l'obligació del registre, sinó que és la comunitat més garantista en aquest sentit. I, de fet, és on es realitzen més interrupcions voluntàries de l’embaràs a l’Estat. Tot i això, les entitats en defensa dels drets sexuals i reproductius alerten que encara queda feina a fer a casa nostra.

El 2023 es van fer a Catalunya més de 22.300 interrupcions voluntàries de l’embaràs, un 2% més que el 2022. Són les últimes dades disponibles i situen la nostra com la comunitat autònoma amb una taxa més alta d’avortaments per cada mil dones d’entre 15 i 44 anys, seguida de les Illes Balears i Madrid.

Desequilibris territorials

Més de la meitat d’aquestes interrupcions van ser avortaments farmacològics, un mètode poc invasiu que només es pot practicar durant les primeres nou setmanes d’embaràs. Aquesta opció està garantida a tot Catalunya, i això és una bona notícia, però ara el repte és que es pugui avortar per la via quirúrgica o instrumental també a tot el territori. Aquesta via, més invasiva, és l’única que es pot dur a terme passades les nou setmanes de gestació. "A les zones rurals, les dones no poden accedir a un avortament instrumental als seus hospitals de referència, com poden ser el del Pallars o el de la Seu. Això genera una desigualtat territorial", explica Sílvia Aldavert, directora de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, en declaracions a Onda Cero.

Assetjament a les portes de les clíniques

Segons Aldavert, una altra assignatura pendent –a Catalunya i a tot l’Estat– és combatre l’assetjament que pateixen les dones quan van a avortar. Parlem de grups que es concentren a les portes de les clíniques o centres sanitaris on es practiquen avortaments, amb l’objectiu de dissuadir o fer sentir malament les pacients. Tot i que aquesta pràctica està prohibida, Aldavert assegura que es continua produint: "El text que es va posar al Codi Penal és tan ambigu que permet que aquests grups d'extrema dreta continuïn fent aquestes pràctiques, adaptant-les al que diu la norma però passant-hi en diagonal".

L'existència d’aquests grups és la mostra d’una onada reaccionària global que, segons Aldavert, està qüestionant el dret a l’avortament i, en general, els drets de les dones. L'experta adverteix que l’extrema dreta sempre intenta tombar les lleis que els garanteixen i, quan no ho aconsegueix, s’esforça per posar-hi obstacles. Amb tot, té clar que el de l’avortament serà sempre "un dret en risc i pel qual caldrà lluitar".