Carme Elias: "L'Alzheimer espanta molt, però sempre va més lent del que creus"

Unes 120.000 persones pateixen Alzheimer a Catalunya, i la xifra va en augment, perquè cada any se’n diagnostiquen 7.000 casos nous. Tot i que hi ha factors de risc –el més conegut és l’edat– aquesta malaltia pot afectar tothom, també persones que, precisament, s’han passat la vida exercitant la seva memòria. És el cas dels actors Carme Elias i Domènec Reixach, que aquest dimarts han compartit les seves experiències amb l’Alzheimer en un acte a la Pedrera.

La jornada s’ha fet amb motiu del Dia Mundial contra l’Alzheimer, que es commemora aquest dissabte, 21 de setembre. La Fundació Catalunya La Pedrera ha convidat dues cares conegudes que han fet molt per la visibilitat de la malaltia. Carme Elias es va adonar que alguna cosa fallava l’any 2021, mentre rodava la pel·lícula Las consecuencias. Amb més de 45 anys de trajectòria a l’esquena, va haver d’aturar el rodatge perquè no era capaç de recordar el seu text. En el cas de Domènec Reixach, va ser un cop retirat. A més d’actor, havia estat director del Teatre Nacional de Catalunya i després del Teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà. Quan es va jubilar, els seus amics el van alertar d’algunslapsus que patia, però ell els atribuïa a l’estat de relaxació en què es trobava. Un i altre van acabar rebent el temut diagnòstic: Alzheimer. I cadascú va decidir conviure-hi a la seva manera.

"Visc sola i faig totes les activitats del que es diu mestressa de casa. Trobo que encara estic molt activa, encara escric i sento que estic bé així", ha assegurat Elias. En canvi, el primer que va fer Reixach en saber que estava malalt va ser canviar Barcelona per Badalona, la ciutat on tenia els amics més propers. "Hi vaig anar a viure per tenir-los més a la vora", ha admès.

Un espai on fer xarxa

"Els meus amics s'havien assabentat que a Badalona hi ha una escola, un centre de recuperació, que és el REMS, i m'hi vaig apuntar. Estic molt content de pertànyer a la família del REMS, s'hi fa una feina increïble", ha dit Reixach, visiblement emocionat.

El REMS és un projecte de la Fundació Catalunya La Pedrera que consta de diversos centres i espais adreçats als pacients d'Alzheimer que estan en fases inicials de la malaltia. Aquests entorns els permeten trobar-se i fer-se companyia, alhora que fan activitats físiques i mentals. N’hi ha una vintena a tot Catalunya i la previsió és que en els pròxims anys en siguin 25.

Per a Reixach, socialitzar és clau a l’hora d’entomar la malaltia, mentre que Elias aposta per mantenir tant com pugui la seva normalitat. Tots dos, això sí, coincideixen a enviar un missatge d’optimisme a aquelles persones que rebin el mateix diagnòstic que ells. "És una malaltia que espanta molt quan te la comuniquen, però va molt més lenta del que imagines", ha afirmat Elias. Per a Reixach, davant del diagnòstic, és molt important "agafar-s'ho amb humor, riure una mica d'un mateix i no donar el braç a tòrcer". "I continuar, continuar i continuar", han rematat tots dos.

Aquesta última intervenció ha despertat un aplaudiment sincer a l’Auditori de la Pedrera. I ells, és clar, no ho han pogut evitar: ho porten a dins. Tots dos s’han aixecat per saludar al pati de butaques, com tantes vegades havien fet en tants escenaris. El públic, com no podia ser d’una altra manera, ha respost posant-se dempeus. La funció no s’ha acabat encara, però la història que estan explicant bé es mereix una ovació.