Carlos Olalla: "El viatge és l'important, no arribar a Ítaca"
A la ràdio, molt poques vegades s'atura el temps. Però quan passa, es produeix un moment impagable. Hi ha veus i testimonis que et captiven des del primer minut i et mantenen enganxat fins l'últim. És el cas del que ha passat amb Carlos Olalla en la conversa amb Miriam Franch a La Ciutat.
Barcelona |
Un home molt amable. Això m'ha semblat d'entrada en Carlos Olalla (Barcelona, 12 de desembre del 1957). Puntual a l'hora que l'havíem citat, en Carlos ha entrat a l'estudi 1 d'Onda Cero a La Rambla de Barcelona fent preguntes de persona que es coneix el mitjà: "quanta estona ha de durar l'entrevista?", em diu mentre es posa els auriculars i el micròfon (que direcciona perfectament). Aquesta pregunta la fa de manera intel·ligent per calcular la longitud de les seves respostes i dir tot el que li agradaria transmetre. I com que ha fet de periodista a la ficció, ja se sap les nostres arts. El cas és que s'acaba fent la màgia radiofònica.
Del món financer al de l'escena
Comença l'entrevista i repassem el seu palmarès: 71 pel·lícules entre llargmetratges i curts, 81 sèries de televisió, 12 obres de teatre i 8 llibres publicats. I només té 68 anys. A la Miriam i a mi no ens surten els comptes. Però a ell sí. És clar, com que s'ha dedicat al món financer, d'això també en sap molt. I és que abans de dedicar-se a la interpretació, Olalla va tenir una carrera consolidada al món empresarial i financer. Va exercir com a directiu en banca internacional, va dirigir una gran constructora i va treballar com a consultor. Però l’any 1992 ho va deixar tot per seguir una vocació: la literatura. A partir de llavors, el pas cap a la interpretació va ser natural. Avui, amb 68 anys, assegura que la clau ha estat"atrevir-se a renéixer tantes vegades com calgui". I remata dient: "El viatge és l’important. No importa arribar o no, sinó el que vius pel camí" mentre sona 'Viatge a Ítaca' de Lluís Llach.
'Camino a la meca': un crit de llibertat
En aquesta obra de teatre que es pot veure al Teatre Goya de Barcelona, Olalla interpreta Marius Byleveld, el pastor d’una petita comunitat sud-africana marcada pel conservadorisme religiós. El seu personatge representa l'ordre establert, en contraposició a Helen Martins —interpretada per Lola Herrera—, una dona gran que lluita per la seva llibertat creativa a través de l’art. "La peça parla de la confrontació entre religió formal i espiritualitat", explica Olalla. I parlant de la dona a la que dona vida Lola Herrera, explica que "ella representa la llibertat, la creativitat, mentre que jo represento la norma, el control, la por al canvi". Inspirada en una història real, l'obra retrata una dona que desafia les convencions socials en una època i un entorn hostils.
Cultura, feminisme i compromís
L'argument de l'obra serveix a les dues parts, a entrevistadors i entrevistat, per explorar el paper de les dones a la societat. Diu la Miriam Franch que "les dones encara no hem aconseguit aquesta llibertat", referint-se a l'anhel que té la dona que interpreta Lola Herrera a l'escenari. Durant la conversa, Olalla és molt contundent en qüestions socials. I se li nota el compromís de debò observant com varia el seu to. S'atreveix a denunciar el masclisme estructural de la indústria audiovisual, recordant que la gran majoria de papers per a persones de més de 50 anys estan escrits per a homes. Lamenta el retrocés en determinades actituds: "Em preocupa que hi hagi joves que percebin el feminisme com una amenaça". I decideix dir una frase poc habitual en un home que ronda els 70 anys: "Aquest món serà feminista o no serà". Olalla pren partit, que és el que considera que haurien de fer totes les persones que es dediquen al seu noble ofici. Mullar-se no és una opció.
Si vols anar a veure Carlos Olalla, Lola Herrera i Natalia Dicenta al Teatre Goya, aquí pots aconseguir les entrades.