Càncer de mama: més enllà del tractament
La por a la recaiguda, els canvis físics i la dificultat per recuperar la normalitat són alguns dels principals reptes emocionals
El càncer de mama és el tumor més freqüent entre les dones, però també un dels que presenta una taxa de supervivència més elevada. Tot i això, superar la malaltia no sempre significa recuperar immediatament el benestar emocional. Tània Estapé, coordinadora del grup de treball de Psicooncologia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, recorda que l’acompanyament psicològic ha de continuar més enllà de l’última sessió de tractament.
Catalunya va registrar més de 5.600 casos el 2025
L’any passat es van detectar 5.630 nous casos de càncer de mama a Catalunya, aproximadament el 28% de tots els tumors diagnosticats en dones. Gairebé nou de cada deu dones diagnosticades continuen vives cinc anys després.
Estapé, però, matisa que les mamografies no són una prevenció en sentit estricte, sinó una eina de detecció precoç i de reducció del risc. També assenyala que la mamografia no ofereix la mateixa claredat en dones molt joves i que, per aquest motiu, els cribratges comencen més endavant.
La por a la recaiguda és una de les principals seqüeles
La psicòloga explica que moltes dones continuen patint ansietat o depressió reactiva anys després d’haver acabat el tractament. La por que la malaltia torni pot aparèixer en situacions quotidianes, com ara sentir un dolor, veure un cas de càncer als mitjans de comunicació o saber que una persona propera ha recaigut.
En aquest sentit, Estapé destaca que “hi ha un abans i un després” del càncer de mama. Les conseqüències poden afectar les relacions de parella, la sexualitat, la vida laboral, la relació amb els fills i la percepció que cada dona té d’ella mateixa.
També hi ha seqüeles físiques, com la fatiga, els dolors articulars, els canvis provocats pels tractaments hormonals o el limfedema. Aquestes conseqüències poden acabar afectant la qualitat de vida i l’autoestima.
Quan acaba el tractament mèdic comença una nova etapa
Durant el procés mèdic, moltes pacients se centren a seguir les proves i els tractaments. Per això, el malestar emocional pot aparèixer amb més intensitat quan finalitza aquesta etapa.
Tània Estapé compara aquest procés amb un “tobogan” en què la pacient va seguint les indicacions mèdiques fins que, un cop acaba el tractament, es troba davant la necessitat de reconstruir la seva vida i retrobar-se amb ella mateixa.
La psicòloga defensa que la curació no hauria de limitar-se a estar lliure del tumor, sinó que també hauria d’incloure la recuperació del benestar psicològic i de la identitat personal.
El paper dels familiars
L’entorn també té un paper fonamental en la recuperació. Estapé recorda que els familiars poden patir nivells d’ansietat i depressió similars als de les pacients, tot i no patir la malaltia física.
Durant el tractament, sovint assumeixen tasques de cures, gestió, criança i organització familiar. Per això, la coordinadora de Psicooncologia defensa que també han de rebre suport i disposar d’espais propis.
“Ens hem de cuidar per cuidar i per cuidar-nos”, resumeix Estapé, que reclama una mirada més àmplia sobre el càncer de mama i les conseqüències que deixa en les pacients i en les seves famílies.