Un de cada deu homes a Espanya admet haver exercit alguna conducta de violència sexual contra menors al llarg de la vida
La investigació també conclou que un 22,2% dels homes adults afirma haver sentit algun grau d’atracció sexual cap a persones de menys de 16 anys, tot i que els investigadors remarquen que atracció i conducta no són realitats equivalents.
Barcelona |
Un estudi d’àmbit estatal elaborat per la Universitat de Barcelona conclou que el 10,2% dels homes adults a Espanya reconeix haver dut a terme almenys una vegada a la vida alguna conducta de violència sexual que implica persones menors de 18 anys.
La investigació, presentada pel Grup de Recerca en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA), s’ha elaborat a partir de les respostes de 6.010 homes adults. Quan l’anàlisi es limita a víctimes de menys de 15 anys, la prevalença se situa en el 2,8%, mentre que baixa fins a l’1,7% quan es refereix a infants menors de 12 anys.
L’estudi també assenyala que el 3,4% dels participants admet haver tingut alguna d’aquestes conductes durant els últims dotze mesos.
El 22,2% afirma haver sentit atracció sexual cap a menors de 16 anys
La investigació diferencia entre l’atracció sexual cap a menors d’edat i les conductes de violència sexual, que considera fenòmens relacionats però no equivalents.
Segons els resultats, un 22,2% dels homes enquestats assegura haver experimentat algun grau d’atracció sexual cap a persones menors de 16 anys des de l’inici de la seva vida adulta. D’aquests, el 12,3% afirma que aquesta atracció apareix de manera molt ocasional, mentre que l’1,9% assegura que es manifesta la major part del temps o gairebé sempre.
L’atracció exclusiva cap a menors, sense atracció cap a persones adultes, es registra en el 0,3% dels casos analitzats.
Els investigadors diferencien entre atracció i conducta
Els responsables de l’estudi adverteixen que l’existència d’atracció sexual cap a menors incrementa significativament la probabilitat de cometre conductes de violència sexual, però insisteixen que aquesta relació no és automàtica ni determinant.
De fet, segons les dades recollides, el 72,8% de les persones que manifesten aquesta atracció no informen d’haver exercit cap conducta de violència sexual contra infants o adolescents.
Els investigadors consideren que aquesta distinció és important perquè permet identificar espais de prevenció i intervenció abans que es produeixin víctimes. En aquest sentit, assenyalen que existeix un ampli grup de persones en què es podria treballar de manera preventiva.
Els resultats podrien ser superiors als detectats
L’estudi inclou conductes amb contacte físic i sense, tant en l’àmbit presencial com en el digital. També incorpora casos que afecten adolescents de 16 i 17 anys quan existeix una diferència mínima de deu anys entre la persona adulta i el menor, deixant fora les relacions consentides entre persones d’edats similars.
Els autors remarquen que les dades es basen en respostes autoinformades sobre conductes altament estigmatitzades, fet que pot comportar infrareportació. Per aquest motiu, consideren que les xifres obtingudes s’han d’interpretar com a estimacions conservadores de la realitat.