Augmenten els discursos d'odi i les discriminacions laborals contra persones LGTBIQ+

La fòbia contra les persones LGTBIQ+ continua creixent a Catalunya i també està canviant la manera com es manifesta. Durant el 2025 es van registrar 353 incidències, un 11% més que l’any anterior i la xifra més alta de tot l'històric. A més, per primera vegada, les mostres d'odi i exaltació van superar les agressions físiques i verbals com a tipologia més freqüent.

Un problema creixent des de fa anys

La tendència no sembla haver-se frenat aquest 2026. A falta de quatre mesos per acabar l’any, l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia ja ha registrat 210 incidències. Ho a confirmat a 🏖️ #LaCiutatdEstiu el seu coordinador tècnic i psicòleg social, Cristian Carrer. L'entitat acumula tres anys consecutius per sobre de les 300 incidències anuals i, si es manté el ritme actual, aquest any podria acabar amb unes xifres similars. Les dades, però, només permeten veure una part del problema. L'entitat adverteix que existeix una important infradenúncia i defensa la necessitat de registrar els casos encara que la persona afectada no vulgui iniciar un procediment formal. La funció d'aquest organisme no és dirigir les víctimes cap a una determinada via, sinó acompanyar-les en la decisió que prenguin. Aquest suport pot ser psicològic o jurídic, però també pot consistir en un comunicat públic o en un acte de rebuig al barri o a la comunitat on s’ha produït la discriminació. Si la víctima decideix no presentar una denúncia penal, administrativa o laboral, la incidència igualment queda registrada.

Els discursos d'odi guanyen terreny

Un dels canvis que més preocupa l’Observatori és l'augment de les mostres d’odi i exaltació. El 2025 van situar-se per primera vegada per davant de les agressions verbals i físiques. Durant el 2026, les agressions verbals tornen a ocupar provisionalment la primera posició, però les mostres d'odi se situen molt a prop. Carrer relaciona aquesta evolució "amb el context sociopolític i amb la legitimació de discursos que deshumanitzen les persones LGTBI o qüestionen els seus drets". Quan aquests missatges guanyen espai, explica que també augmenta la possibilitat que altres persones els assumeixin i acabin reproduint comportaments discriminatoris. Les xarxes socials i internet amplifiquen el fenomen. Els discursos d’odi poden circular-hi amb molta rapidesa i arribar a una audiència molt més àmplia. Davant d'aquesta situació, Carrer defensa la necessitat de reforçar les eines col·lectives per combatre’ls i recorda la proposta de la Federació Estatal LGTBI d’impulsar un pacte d'Estat contra els discursos d’odi.

Discriminació per contracte

Després de la via pública, la feina és ja el segon àmbit amb més incidències registrades, una tendència que es manté aquest 2026. Els casos són molt diversos: des d’insults entre companys fins a discriminacions exercides per persones amb responsabilitat jeràrquica. Algunes situacions són, a més, difícils de demostrar. Carrer aporta un exemple: "un treballador del sector hoteler que, després d’expressar la seva orientació sexual, va començar a patir una sobrecàrrega de tasques i va deixar de tenir accés a determinades capacitacions que sí que es facilitaven a altres treballadors". Aquest tipus de discriminació indirecta pot ser especialment complicada d'acreditar perquè no sempre adopta la forma d’un insult o d’una agressió explícita. Des de l'Observatori recorden que les empreses de més de 50 treballadors estan obligades a disposar de mesures per garantir la igualtat de les persones LGTBI i prevenir-ne la discriminació. L’Observatori anima també les empreses i comerços més petits a desenvolupar plans adaptats a la seva realitat.