Barcelona |
Carles Puigdemont continua refugiat a Brussel·les i Oriol Junqueras no pot exercir càrrec públic per la condemna de 13 anys d'inhabilitació. Tampoc han aconseguit el perdó judicial els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Toni Comin i Lluís Puig. També queden pendents de tancar les causes judicials als republicans Josep Maria Jové, encara diputat al Parlament; Lluís Salvadó, i l’ex consellera Natàlia Garriga per la seva presumpta participació en la logística de l’1 d’octubre.
En total, segons els càlculs d’Òmnium, hi ha 455 persones que no tenen constància que se’ls hagi tramitat el perdó o que han vist com la justícia els suspenia l’aplicació de l’amnistia en elevar qüestions d’inconstitucionalitat a tribunals superiors. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha celebrat que el 60% dels sol·licitants de l’amnistia ja no tenen la causa oberta però ha demanat celeritat per resoldre els casos pendents. Segons la sindicatura d’Òmnium, la xifra d'agents de cossos i forces de seguretat beneficiats per l’amnistia seria de 170.
El conflicte jurídic continua, per tant, al voltant de l’aplicació de la llei d’amnistia. Tots els ulls estan posats ara en el ple que el Tribunal Constitucional ha de celebrar el 24 de juny per resoldre el recurs del PP, el primer dels nombrosos que se n’han presentat contra la norma. El que no està clar és si un possible aval del Constitucional servirà per canviar el criteri mantingut fins ara pel Tribunal Suprem, que entén que el delicte de malversació en queda fora i ha elevat la qüestió al TJUE.
Des d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha qualificat de rebel·lió judicial inaudita el fet que el Suprem posi pals a les rodes al compliment de la llei. També s’ha mostrat escèptic en relació als beneficis que pugui tenir un possible aval a la llei per part del Constitucional tot i que està convençut que, finalment, es farà justícia. De la seva banda, des de Junts, el seu número dos, Jordi Turull, ha acusat el Suprem i el jutge Pablo Llarena, que manté l’ordre de detenció a Espanya a Carles Puigdemont, de desballestar els pilars bàsics de l’estat de dret en negar-se a aplicar l’amnistia.