Abocats a la pobresa i l'exclusió social

El volum d’estrangers afiliats a la seguretat social a Catalunya ha augmentat en més de 50mil persones entre desembre de 2023 i aquest mes d’octubre. És a dir, en tan sols 10 mesos. Segons les darreres dades publicades pel Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social, son més de 679mil treballadors i treballadores, el que suposa gairebé un 18% del total.

De fet, un de cada 3 nous afiliats a la seguretat social entre 2013 i 2023 son estrangers. Això vol dir que la integració d’aquest col·lectiu al mercat de treball català és clau per entendre el rècord de treballadors que s’està assolint aquest 2024. Les persones que han patit més per regularitzar la seva situació són les extracomunitàries, ja que la llei els rebutja si no acrediten una residència a l’Estat de 3 anys o més.

Així doncs, durant com a mínim 3 anys, no poden accedir a llocs de treball regularitzats, amb convenis que protegeixen al treballador. De fet, menys de la meitat dels estrangers en edat de treballar estan afiliats a la Seguretat Social. Per sobreviure fins regularitzar la seva situació, només poden recórrer a l’economia submergida, un fet que els avoca a la pobresa i l'exclusió social.

Una vegada regularitzada la seva situació, ens trobem que els estrangers representen pràcticament un 18% del total de treballadors a Catalunya. Però per sectors, segons l’Institut Nacional d’Estadística, representen el 71% del treball a les llars, el 60% a l’hostaleria i el 35% a l’agricultura. Així doncs, malgrat arribar a Espanya amb estudis i formacions, les necessitats econòmiques els condueixen a sectors precaris d’on no poden sortir. "Inclús quan poden sortir del sector de les cures i la llar, per exemple, passen a d'altres àmbits vincuats a la neteja", apunta la Liliana Reyes, responsable de les realitats de treball i migracions de Comissions Obreres de Catalunya. Un exemple son les dones que treballen en agències dedicades a netejar centres educatius o oficines.

I perquè parlem d’una llei que discrimina els estrangers? Doncs ho explicarem amb el següent exemple. Dins el món de l’agricultura existeix la feina de temporer. Avui en dia, gairebé el 100% d’aquests treballadors son homes d’origen estranger. I perquè? Doncs perquè es tracta d’un sector "rebutjat per la població autòctona ja que, entre altres, no contempla el dret d’atur", lamenta Jaume Pedrós, d’Unió de Pagesos, en declaracions a Onda Cero.

Així doncs, els temporers no poden formar-se sense treballar perquè deixarien d’ingressar un sou, un fet que dificulta la millora de la seva formació fins i tot en el sector que s’hi dediquen. A més, els pagesos es troben desemparats, diuen, davant les irregularitats que provoca la llei d’estrangeria. "Ens trobem amb denúncies per part de la Seguretat Social per duplicats de papers. Temporers que estan treballant a Catalunya i Huelva alhora", afegeix Pedrós.

En conclusió, els sindicats reclamen que es dignifiquin tots els treballs per millorar el creixement econòmic i social de Catalunya. Sobretot, aquells que socialment estan associats a les persones estrangeres, ja sigui amb la situació administrativa regularitzada o no.