Larrosa fixa l'habitatge, el desenvolupament industrial i el civisme com els grans reptes de Lleida

Quan queda menys d'un any perquè arrenqui el compte enrere de les eleccions municipals de 2027, l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha fet balanç dels tres anys de mandat als micròfons de La Ciutat Lleida. El paer en cap defensa que el principal canvi experimentat per la ciutat no sempre és visible, però assegura que aquests tres anys han servit per desbloquejar projectes: “Potser el més transcendent no és perceptible. Durant aquests tres anys hem aconseguit desbloquejar molts projectes: la posada en funcionament del Museu Morera, la nova estació d’autobusos, la renovació de carrers i places, la plantació de més de 4000 arbres”. També ha fet referencia als nous contractes de jardineria i neteja, aquest últim encara pendent de resolució judicial per poder entrar en servei.

L'habitatge, una de les prioritats del mandat

L'alcalde ha defensat que l'accés a l'habitatge és un dels principals objectius del govern municipal. Segons ha explicat, actualment hi ha més de 1.100 habitatges en construcció i diversos projectes que permetran incorporar entre 700 i 800 pisos assequibles en els pròxims anys. Ha destacat la transformació prevista al Centre Històric i a la Mariola, on es preveu impulsar noves promocions i recuperar habitatges actualment en desús: “Tenim en marxa el pla integral del Centre Històric i el pla de millora urbana de la Mariola que presentarem en els propers dies”. Larrosa també ha recordat que al setembre es completaran els lliuraments dels 121 habitatges dels Mangraners, una actuació que considera clau per ampliar el parc públic d'habitatge.

Desenvolupament industrial perquè els joves es quedin a Lleida

En matèria econòmica, l'alcalde ha explicat que la Paeria està impulsant nous sectors industrials, com el polígon de Torreblanca o l’ampliació del polígon El Segre i Torre Solé, amb l'objectiu d'atreure empreses i generar ocupació de qualitat: "Tenim en marxa sis milions de metres quadrats de sòl industrial per atraure activitat". Larrosa ha defensat les aliances establertes amb institucions com els ports de Tarragona i Barcelona, el Consorci de la Zona Franca o la Cambra de Comerç i ha assegurat que tot plegat respon a una mateixa estratègia: “Establim una xarxa d’aliances que ens ha de permetre avançar plegats amb aquest projecte de convertir també Lleida en la segona capital des del punt de vista econòmic. Hem de poder incorporar nova oferta de caràcter industrial. Com a alcalde a mi m’agradaria que la gent pogués fer el que volgués a Lleida, és a dir, que pogués estudiar, treballar i desenvolupar el seu projecte de personal i professional aquí”. Segons l'alcalde, aquesta és la manera de consolidar Lleida com una ciutat d'oportunitats i evitar que els joves hagin de marxar per falta de feina o habitatge.

El model d'inclusió social continua avançant

Un altre dels projectes destacats és el nou model d'inclusió social, que inclou el futur hub cívic de Balàfia, l'aprovació del qual està prevista abans de l'estiu. Larrosa ha defensat que el projecte pretén adaptar els recursos socials a les necessitats de cada persona: “Hi ha persones que necessiten estar acompanyades i n'hi ha que poden refer la seva vida en un habitatge. Aquesta és la lògica del model d'inclusió”. L'alcalde ha assegurat que l'objectiu és que "les coses vagin bé per a tothom" i que ningú quedi enrere.

L’assignatura pendent: l’incivisme

Tot i reivindicar els avenços del mandat, Larrosa ha reconegut que la convivència i el civisme continua sent un dels principals problemes de la ciutat: “N'hem parlat molt, però no hem avançat. El 2025 vam sancionar un 60% més respecte el 2024 per l'incompliment de les ordenances. Hem sancionat més perquè la Guàrdia Urbana ha estat més amatent i també perquè s’han produït més fets incívics”.

Per aquest motiu, la Paeria impulsa una modificació de l'ordenança de civisme que endureix les sancions als reincidents i reforça les eines municipals per actuar davant conductes reiterades: “L'espai públic és de tots. El que volem és preservar la convivència, protegir drets i actuar amb més fermesa davant les conductes reiterades”. A més, ha anunciat que la Guàrdia Urbana desplegarà agents de paisà als punts més conflictius de la ciutat per combatre els actes incívics.

La modificació també incorpora la prohibició del vel integral a l'espai públic, una mesura que Larrosa considera vinculada a la convivència i al respecte compartit. En aquest sentit ha carregat contra el cap de l'oposició, Xavi Palau, a qui ha acusat d'adoptar un discurs propi de l'extrema dreta: "He llegit les declaracions del senyor Palau i se m'han posat els pèls de punta. He pensat que no era el senyor Palau moderat, sinó l'ultradreta exaltada que ronda pel carrer", ha afirmat, rebutjant les crítiques del líder popular a la reforma de l'ordenança. Segons ha argumentat, "a l'espai públic no hi ha d'haver gent que vagi despullada, però tampoc hi ha d'haver gent que estigui absolutament tapada".

Pantalla gegant per a la final del Mundial i suport al nou Lleida 1939

En l'àmbit esportiu, Larrosa ha confirmat que la Paeria instal·larà una pantalla gegant perquè la ciutadania pugui seguir la final del Mundial que Espanya disputarà aquest diumenge en un espai obert amb capacitat per a més de 2.000 persones.

També ha explicat que continuen les reunions amb els responsables del Lleida 1939 per definir l'ús del Camp d'Esports i altres instal·lacions municipals: "Els he demanat que facin un projecte empàtic, transparent, democràtic i de tothom".

L'alcalde considera que qualsevol nou projecte esportiu ha de créixer "amb humilitat, respecte i voluntat de col·laboració" amb la resta de clubs de la ciutat.