Avui, a banda del Dia de la Ràdio també es celebra Carnestoltes, una data en la que la majoria de nosaltres ens disfressem. Agafant com a referència aquesta data assenyalada en la que tots ens disfressem, hem volgut donar-li una volta i mirar-ho des d'un prisma psicològic i sociològic. I és que en moltes ocasions el fet de posar-nos una disfressa i interpretar un paper ens permet ser algú que no som durant la resta de l’any. O potser és al revés, potser és durant els 364 dies restants que portem una disfressa figurada. En una societat on imperen les aparences, en ocasions la pressió social i la por al ‘què dirà la resta’, potenciada per les xarxes socials i l’exposició constant, ens forcen a ser algú que no som en realitat. Per això avui hem volgut parlar d’aquesta disfressa invisible que portem tot l’any. Fins quin punt son nosaltres mateixos quan ens mostrem a la societat? Quin impacte té a nivell psicològic? Què ens aporta? Aquestes i d’altres preguntes les hem intentat respondre de la mà de l’Anna Romeu, membre de la secció de Psicologia Clínica del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i experta en intel·ligència emocional.