En Bones Mans 8/10/2023

Programa complet En Bones Mans, amb Carles Aguilar. El repte de la inclusió de la Farmacogenètica al Sistema Nacional de Salut. El passat 23 de juny, el Ple del Consell Interterritorial, en què es reuneixen els representants de les 17 comunitats autònomes, va acordar actualitzar i ampliar les proves genètiques incloses a la cartera comuna de serveis del nostre Sistema Nacional de Salut, amb la finalitat de garantir als pacients un accés més equitatiu i homogeni a aquestes. Aquest tipus de proves constitueixen un element essencial per al diagnòstic i el pronòstic de malalties d'alt impacte sanitari com són les malalties rares i les malalties oncològiques, així com per a la selecció i el seguiment de tractaments farmacològics òptims, que redunden en una major seguretat i eficiència per als pacients. Parlem amb la Dra. Mercè Brunet, Cap de Secció de Farmacologia i Toxicologia del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona.

A Espanya, l'edat mitjana actual en què les dones s'enfronten al primer part són els 32 anys. Al límit de l’edat en què els especialistes recomanen tenir el primer fill, que seria abans dels 33, encara que hi ha qui assenyala que aquest marge es pot estirar fins als 35 anys. El perquè d'aquesta recomanació? Perquè a partir d´aquesta edat la reserva ovàrica comença a baixar considerablement i amb això les probabilitats d´embaràs. Així doncs, la demanda de fecundació in vitro amb òvuls donats s'ha incrementat de manera exponencial en els darrers anys i es necessiten un bon nombre de dones joves disposades a tenir un acte de generositat envers altres dones. Què implica ser mare a partir dels 40? Ens els explica el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic del programa.

La fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI) és una malaltia rara que afecta entre 8.000 i 12.000 persones a Espanya i, com que és progressiva, pot empitjorar els símptomes respiratoris i reduir la funció pulmonar amb el pas del temps, presentant una esperança de vida de 2 a 5 anys des del diagnòstic sense tractament. Davant la gravetat de la patologia i la necessitat de visibilitzar els símptomes per a una detecció precoç, està en marxa la campanya “Dóna veu a la fibrosi pulmonar. Tu portes la batuta” amb la voluntat de contribuir a un major reconeixement de la fibrosi pulmonar a la FPI i altres malalties associades. En pacients amb fibrosi pulmonar, fins i tot els canvis d'hàbits més insignificants poden ajudar a millorar la sensació de benestar general. Mantenir una dieta sana i equilibrada, practicar exercici i deixar de fumar són alguns dels consells que els pacients amb aquesta afecció poden integrar al seu dia a dia, però, més enllà dels aspectes físics, tenir cura de la salut mental és igual d'important . Carles Aguilar Entrevista a la Dra. Eva Balcells, Pneumòloga i Coordinadora de la Unitat de Fibrosi de l'Hospital del Mar de Barcelona.

La Medicina Regenerativa inclou una sèrie de teràpies que busquen la regeneració dels teixits i òrgans. La Medicina Regenerativa és un camp ampli que inclou la investigació sobre l'autocuració, és a dir, en què el cos utilitza els seus sistemes propis, de vegades amb ajuda de materials biològics per recrear cèl·lules i reconstruir teixits i òrgans. A diferència de molts tractaments tradicionals, alguns d'alt cost, amb efectes secundaris, que no es dirigeixen a les causes sinó als símptomes, la teràpia cel·lular ha tingut respostes molt positives, especialment per al tractament de l'artrosi. Parlem amb el Dr. Humberto Loscertales, Director de Medicentre.

Només un de cada vuit catalans percep el colesterol LDL elevat com un factor de risc determinant de malaltia cardiovascular. La percepció de la població catalana contrasta amb el fet que el colesterol LDL elevat sigui el responsable directe del 60% dels infarts aguts de miocardi i del 40% dels ictus que es produeixen a Espanya. Aquests resultats es desprenen d’una enquesta realitzada per la biotecnològica Amgen, en col·laboració amb Cardioalianza, per a conèixer la percepció del risc cardiovascular entre la població. Només un de cada vuit catalans considera el colesterol LDL elevat com a responsable directe de la malaltia cardiovascular, malgrat que aquest factor de risc estigui al darrere del 60% dels infarts aguts de miocardi i del 40% dels ictus 1 a Espanya. Així, quan han d’enumerar per ordre d’importància els factors de risc cardiovascular, els catalans situen la hipertensió arterial, l'obesitat, el tabaquisme i el sedentarisme per davant del colesterol LDL elevat. Potser és aquesta percepció la que porti a tres de cada deu catalans a no realitzar-se mai una analítica per a conèixer els seus nivells de colesterol. Carles Aguilar parla amb el Director Mèdic de Amgen, Miquel Balcells.