En Bones Mans 7/8/2022

Programa complet de En Bones Mans, amb Carles Aguilar. L’Hospital de Sant Pau i el Barcelona Health Hub han signat un conveni de col·laboració per impulsar el Centre de Validació Clínica de Solucions Digitals. L’objectiu d’aquest centre, que depèn de la Unitat de Salut Digital de Sant Pau, és ser una eina àgil i eficaç en l’avaluació de la viabilitat, la seguretat i l’efectivitat clínica de solucions digitals i nous processos assistencials. Així mateix, facilitarà l’adopció de tecnologies sanitàries innovadores plantejades per start-ups, empreses i entitats públiques del sector sanitari mitjançant l’acceleració dels seus processos de validació, i facilitarà la transferència de la tecnologia a l’entorn assistencial. A més, el Centre comptarà amb el suport de l’Institut de Recerca Sant Pau per dur a terme els assaigs clínics amb garanties de qualitat i seguretat. Ens ho expliquen la Dra. Mar Gomis-Pastor, Cap de la Unitat de Salut Digital de l'Hospital de Sant Pau i Directora del Centre de Validació Clínica de Solucions Digitals i Eva Rosell de Barcelona Health Hub

La síndrome antifosfolipídica o APS és un tipus de malaltia autoimmune sistèmica, un grup heterogeni d'afeccions amb una característica comuna: el sistema immune genera anticossos que ataquen els teixits del cos. En el cas de la síndrome antifosfolipídica, aquests anticossos poden provocar la formació de coàguls de sang en artèries i venes. El vocal de pacients de la Societat Espanyola Multidisciplinar de Malalties Autoimmunes Sistèmiques (SEMAIS), Gustavo Amorós, que pateix aquesta síndrome, ens explica diferents característiques de les malalties autoimmunes sistèmiques (EAS) a través del projecte de vídeos mensuals, “píndoles informatives”, de l'entitat, Per la seva banda, el vocal de pacients de la SEMAIS, Dr. Gustavo Amorós, revela que molts pacients tenen diverses malalties autoimmunes sistèmiques, cosa que complica el seu maneig terapèutic i la seva qualitat de vida. De tota manera, patir un tipus d'EAS suposa un canvi a la vida del pacient, al seu estil de vida, a l'alimentació o a l'exercici físic amb adaptació a les pròpies possibilitats. Aquesta afecció pot arribar a ser molt discapacitant ja que produeix incapacitats laborals que impedeixen treballar i canvis importants en el dia a dia, tant a la vida domèstica com al lleure.

El Dr. Rafel Guayta ens explica que l'ús de sabates de taló de forma regular i per períodes de temps excessivament prolongats pot arribar a causar problemes de salut, començant pels típics dolors als peus ia l'esquena, fins a qüestions més greus. Tot i que són bonics, cridaners i que llueixen molt bé com a complement per a la tinguda de certs esdeveniments, els talons no són el millor calçat per realitzar les activitats el dia a dia, ni molt menys per complir tota una jornada laboral. Per sort, moltes persones han comprès la importància de saber triar bé els moments per lluir aquest tipus de calçat i també de fer descansos cada cert temps.

La síndrome de Sjögren és una malaltia reumàtica autoimmune sistèmica i crònica, els símptomes clínics principals de la qual estan relacionats amb la destrucció de les glàndules exocrines donant lloc a sequedat ocular, bucal, nasal i vaginal. No obstant això, els pacients pateixen moltes altres manifestacions que s'han de tenir en compte. En aquest àmbit hi ha un important retard diagnòstic, ja que s'estima que entre l'aparició del primer símptoma i el diagnòstic passa de mitjana 4 anys, per la qual cosa hi ha un ampli marge de millora on treballar a través de diversos àmbits com la formació dels especialistes i dels metges de família; així com fomentant una conscienciació social més gran. Hi ha una multitud de símptomes que poden acompanyar les persones amb Sjögren. Els més freqüents, més enllà de la sequedat, són el dolor articular que pot ser inflamatori fins al 50% dels pacients. A més, entre un 10 i un 20% de les persones amb Sjögren pateixen una afectació pulmonar (a nivell de la via aèria o intersticial), i un 10% presentarà afectació renal. També és important destacar l'afectació neurològica central o perifèrica a un altre 10% de pacients i aproximadament el 15% d'aquest col·lectiu presentarà fibromiàlgia associant simptomatologia de cansament intens. Carles Aguilar parla amb el Dr. Sergi Heredia, portaveu de la Societat Espanyola de Reumatologia i Reumatòleg de l'Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi (Barcelona)

Els problemes de son de la dona varien amb els canvis hormonals en diferents etapes de la vida. Les nenes es desenvolupen abans que els nens i, a l'adolescència, tenen la tendència d'anar a dormir més tard i es desperten més tard, cosa que pot abaixar el rendiment escolar. La síndrome premenstrual pot dificultar la conciliació del son i en aquesta fase del cicle la dona té més cansament, somnolència diürna i despertars nocturns. Un 75%-84% de les embarassades no dormen bé durant el tercer trimestre per estar incòmodes físicament, tenir ganes d'orinar, rampes i reflux gastroesofàgic. A la menopausa el 80% de les dones tenen símptomes i el 20% no, entre els quals figuren les sufocacions i l'insomni, que impedeixen un bon descans. L'apnea obstructiva del son no està diagnosticada al 90% de les dones, que també poden patir d'insomni o de la síndrome de cames inquietes. Moltes dones que refereixen estar cansades a la consulta o prenen antidepressius tenen un problema de son del que la Medicina ha de prendre consciència. Carles Aguilar entrevista la Dra. Olga Mediano, Pneumòloga de l'Hospital de Guadalajara i Coordinadora de la Unitat de Cures Respiratòries Intermèdies de la Societat Espanyola de Patologies de l'Aparell Respiratori.